adultez

L'etapa adulta suposa, en comparació a etapes prèvies, un canvi fonamental en l'aspecte psicosocial, en les activitats que es porten a terme o en la manera d'enfrontar la realitat, i aquests canvis s'han d'estudiar com un procés diferencial i social. Dir que és un procés significa que es tracta d'un canvi gradual i, en correspondre a un període de temps llarg podem esperar, raonablement, que hiintervindran un nombre considerable de variables. De vegades, la conjunció de variables tindrà efectes acumulatius, mentre en d'altres es produiran efectes compensatoris;. Per consegüent, és d'esperar que les persones adultes presentin unes particularitats més o menys acusades. Entre les variables diferenciadores que actuen de forma més general i coneguda cal assenyalar el nomenat efectegeneracional, és a dir el conjunt de circumstàncies històrico-culturals que emmarquen el naixement i l'educació de cadascú. Així, no és el mateix haver nascut a primers de segle o a l'any 2000, i tampoc no és el mateix haver viscut una guerra civil que no haver-ho fet.
Com a factors generals que d'alguna manera diferencien a unes persones de les altres hem d’assenyalar els que recull Erikson en les sevesetapes evolutives (vegi's capítol 1) i que s'han reprès en explicar la personalitat (vegi’s capítols 4 i 7). Aquí destacarem els aspectes socials i la seva repercussió en l'explicació del canvi psicològic.
És difícil parlar de canvis en l'adultesa sense fer referència a l'edat. Sabem que l'edat, com a tal, no és la causa dels comportaments –en el sentit que no es pot considerar una variableindependent–. Tot i això, l'edat s'ha de considerar, no tan sols en el seu aspecte cronològic, sinó també com un "constructe psicosocial". Així, és la norma social la que, en funció de
l'edat, determina el dret a participar en una sèrie de tasques socials que fan que els individus
assumeixin responsabilitats cíviques i legals. Al llarg de tota l'etapa adulta, les persones
assumeixen una granquantitat de tasques socials i passen per experiències molt diverses.
Per tal motiu, s'ha considerat convenient distingir tres subetapes: adultesa jove (final de
l'adolescència fins els 40-45 anys), adultesa mitjana (dels 40-45 als 65) i adultesa tardana
o vellesa (dels 65 fins al final de la vida). Aquesta divisió no podem dir que sigui exacta,
però reflexa la manera com la societat ordena,estratifica i estructura els diversos grups
d'edat, donant a cadascun d'ells funcions específiques que poden ser diferents en funció de
l'època i de la societat. Dir que la vellesa comença als 65 anys és molt relatiu; en tot cas, s'accepta degut a que en la major part de països industrialitzats és l'edat de jubilació o moment en què finalitza l'activitat laboral remunerada i els individus entren aformar part
del grup social no productiu. Per tant, podem dir que cada membre d'una societat posseeix un estatus d'edat, és a dir, una posició i localització de l'individu dins de l'etapa de l’adultesa, amb un conjunt de drets, obligacions, demandes i expectatives. Al llarg de la vida les persones passen per diferents estatus d'edat (Blanco, 1985).
La primera etapa hem dit que comença al final del'adolescència i dura fins els 40-45 anys.
En aquest cas no remarquem una edat d'inici i, per tant, caldria fer algun comentari al respecte. Alguns moments dels inicis de l'edat adulta són comuns a totes les teories del desenvolupament adult. Com assenyalen Hoffman, Paris i Hall (1996), tots els teòrics consideren la capacitat d'intimar, acceptar i donar estimació, ser afectuosos i respondresexualment, com a demostració de que s'ha arribat a l'edat adulta. Els autors emfatitzen la capacitat de ser sociables, tenir amics, entregar-se als altres i cultivar les relacions i estan d'acord en que tots els adults són conscients de les seves habilitats i fites, tenen interès a realitzar un treball productiu i posseeixen unes capacitats fonamentals per realitzar-lo.
-----
INSERTAR FIGURA 1...