aefefsa

L'home grec sent l'espai com alguna cosa exterior, per això intenta edifica les seves infraestructures segons el seu punt de vista. Per a ell,l'espai és el lloc on es troben les seves arquitectures, que estan pensades des de l'exterior.
També l'home grec estudia l'escala, la dimensió comunitària de l'edifici, laseva finalitat i les perspectives que han de ser afavorides per la disposició d'altres construccions. L'aportació decisiva és la concepció de l'espai urbà; a Grècia neix l'urbanisme i llavors neix la ciència, la filosofia i la història.
En comparació a la cultura egípcia, tots els edificis grecs estan proporcionats a l'escala de l'home. Aquestaescala comença per la utilització del material en peces no excessivament grans, ja que aquestes poden donar lloc a estructures desmesurades.
Però, als grecs no només elsimportava l'espai intern de les seves estructures, sinó també la concepció de l'edifici com part d'un conjunt.
Més que arquitectura, els grecs feien urbanisme. No buscaven lacreació de espais interns, sinó els valors plasmàtics, externs, dels edificis dins d'un conjunt com per exemple els propileus, que eren accessos a santuaris i acròpolis. L'acròpolid'Atenes o el santuari de Delfos, són les més clares demostracions de la relació entre espai natural i espai construït.
La configuració política de la polis o també anomenatciutat-estat, requereix la construcció de recintes urbans, ja que la construcció de cases sense un ordre deliberat no satisfà les diverses funcions que una ciutat demana. Tresd'aquestes funcions són les causants del naixement de les polis.
Una d'elles és la militar. La polis ha de fer-se en un lloc on sigui fàcil defendre de possibles atacs.