Afadfadf

Descartes: recerca un principi indubtable. Trenca amb tot (o quasi tot) i critica amb el saber q hi havia a l'època i q ell mateix va rebre. Fa un dubte de tot, 1 dubte universal, radical,metòdic i provisional (ampliable). Dubta de tot, fins i tot d'allò que és raonable. El dubte és portat a la màxima exageració. Es planteja si els seus propis pensaments siguin d fet il·lusions. Afirma lahipòtesi del geni maligne que suposa la existència d'un esperit q es dedicar a fer creure evident allò q no ho és. Res no s'escapa del seu dubte. Quan dubta pensa i l'acció de pensar implical'existència d'algú que pensa per tant si penso existeixo "cogito ergo sum". aquesta es la primera gran veritat inqüestionable.Mètode: conjunt regles facils diferents x no pendre lo fals com avertader i al revés. Ha de ser un mètode universal proper a les matemat. per servir d'arbre de la ciència. Am el mètode aconseg. el coneix veritable amb les regles de: Evidència (no+ vertader allò q nofagi dubtar -> intuició), Anàlisi (dividir dificultats en altres + senzilles), Síntesi (construir coneix. complexos a partir de coses simples), Enumeració (comprovar que procés correcte) .Explical'existència d'un jo pensant diferenciat del cos. Defineix allò que és model i cert com allò que no dona lloc al dubte. Costrueix la realitat a partir no+ de l'evidència de la pròpia existència.Subst: realitat que existeix d tal manera que no en necessita cap altre x existir. Jo pensant: res cogitans. El dubte ens ha portat al jo pensant, una realitat inqüestionable. ).

Déu: és lasolució soliplisme (hi ha altres realitats fora Jo). Existeix pq conté la idea de perfecció q jo no he pogut crear, pq ens ha donat a nosaltres la idea d perfecció al crear-nos i pq ens creà com aéssers xfectes q no ens falta res. Concl 3 subst: Hi han 3 subst. q segons grau perf (deu, jo, mon) i segons moment descob (jo, deu, mon). La realitat queda com estava però ara s'explica la seva...