Afgf

L'Escola de Summerhill
La Idea de Summerhill:
Summerhill fou fundada al 1921, al poble de Leiston, Suffolk, a uns 160Kms de Londres. És una escola en la qual hi havia 35 nois i 35 noies, agrupats per sexe i diferències d'edat.(5-7, 8-10, 11-15 i els més grans estan individuals o petits grups ). Tenen un gran percentatge d'alumnes estrangers. Cada grup dorm en diferents llocs, en habitacions de3 o 4 persones. Els alumnes viuen en llibertat, no estan obligats a res.
Neill opina que les escoles obliguen als infants a seure en pupitres són escoles dolentes. Només són bones per aquells que volen infants dòcils sense esperit creador i que encaixin en una societat que té com a objectiu els diners.
Summerhill va començar com a escola experimental, actualment és la demostració que lallibertat és viable. Neill pensava que una escola ha d'estar en funció de la voluntat de l'infant, i no a l'invers, per això va fundar Summerhill. Neill, basant-se sense llibertat, és a dir, sense disciplina, sense direcció, sense religió...
Neill, basant-se en la seva teoria: l'infant és bo per naturalesa i no el contrari, i amb el quaranta anys que va estar a Summerhill mai va dubtar-ho, només li vandonar més fe.
Segons Neill, l'infant és immediatament assenyat i realista, si té llibertat, sense suggeriments dels adults, es desenvoluparà fins a on és capaç. Si un infant té ganes d'aprendre ho aprendrà, l'ensenyis de la manera que l'ensenyis.
Els infants que van a Summerhill des del parvulari ni triguen a anar a classes, però els que procedeixen d'altres escoles tarden més temps adesenvolupar-se. El temps de recuperació és proporcional a l'aversió que se li ha aplicat; El rècord el té una nena que procedia d'un convent que va tardar tres anys a anar a classes.
A Summerhill no hi ha exàmens finals, el coneixement adquirit depèn de la voluntat de l'alumne. A Summerhill quan l'alumne assisteix a classe no li deixen d'ensenyar les assignatures bàsiques, ja que si l'alumne vol passar ala universitat ha de passar els abominables exàmens (això si l'alumne ho vol), per tan, és esclau dels exàmens de les universitats. Els alumnes de Summerhill no estan oprimits, i per tan, generen menys odi i més amor. Això és bo, perquè odi generen odi, i amor genera amor, l'amor genera consentiment, cosa molt important per l'escola, perquè els alumnes no cal renyar-los.
A Summerhill tothom ésigual, tant els mestres, com els alumnes, com el director, hi ho demostren a l'assemblea general, cada persona té un vot igual que els altres. Així, l'alumne no té por del professor, i això és bo, perquè no se sent inferior i dona confiança en si mateix.
Neill creu que la funció de l'infant és viure la seva pròpia vida, no la vida que els pares pensen que han de viure, ni una vida d'acord ambl'educador. Totes aquestes interferències i orientacions de part dels adults no poden produir sinó una generació d'autometes. Si es fa aprendre a l'infant per força, el convertireu en un individu dòcil, que s'adaptarà a un horari i a treballar. El noi no serà res més que un dels homenets esporuguits i conformistes de què la societat estar basada.
Una ullada per Summerhill:
Una jornada a Summerhill és:Esmorzar a les 8.15. A les 9.30 se suposa que els llits estan fets. Es comencen les classe fins a la 1. L'assistència a classe no és obligatòria, però si decideix anar-hi, i falta molt, els companys el poden excloure ja que es queixen que retarda el grup el grup. Els grups més petits dinen a les 12.30 i els més grans a la 1.30. Desprès tenen temps lliure, el qual l'aprofiten per fer esport,reparar bicis, treballar amb motors i ràdios, fer barquetes... El te és a les 4.00.
A les 5.00 comencen diverses activitats: Als més petits se'ls llegeix un conte. El grup d'entre mig van al taller (pinten, dibuixen, fan terrissa..). Els grans treballen al taller mecànic i a la fusteria.
El dilluns al vespre van al cinema (pagant els pares) i els dijous hi tornen (si tenen diners).
Al dimarts al...