aforismes de joan fuster

- Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.

- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra etsigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).

- La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.

- Les personesfelices no tenen memòria.

- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.

- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.

- Afanyeu-vos a estimar. Els amorstardans ja no són amors: són manies.

L’home, un animal que viu en societat

- Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

- El mal d’Europa és que encara hi hamilions de jacobins per civilitzar.

- No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.

- La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.

- No ho hemaprès; ens ho han inculcat!

- Ah, si pogués triar les meues indignacions!

- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.

- Sóc un perpetu convalescentdels meus prejudicis.

- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.

Fuster i la llibertat

- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran elsvostres enemics.

- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!

- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!

- El que mana vol que els manatssiguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.

- Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.

- No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.

- Tensun cos: aprofita’l!

- Digueu la veritat. Així us vengeu.

- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…

- No tingueu més...