Africa

L’Àfrica subsahariana britànica











Rubén Aznar García
1er de Bat ‘’A’’
05/06/2013
Nuria Grau

Índex
Introducció
Mapamundi i mapa local
Dades rellevants
Origen, precedent i causes
Desenvolupament del conflicte
Revolució i final del conflicte
Situació actual
Annex
Bibliografia




















Introducció
El domini de la Gran Bretanyas’estenia per tot el continent africà, constituint l’imperi colonial més important i més extens, articulat sobre diversos models colonialistes regits mitjançant l’administració indirecta. Igual que havia succeït en el cas de les colònies asiàtiques, els territoris colonials britànics a l’Àfrica van aconseguir la independència de manera pacífica i pactada amb la metròpoli. El primer país que vaaconseguir la independència de la Gran Bretanya va ser Ghana, el 1957, després d’un acord entre el govern britànic i KwameNkrumah, el principal dirigent nacionalista i líder del panafricanisme, així s’instaurava un règim de partit únic al país. Aquest model pactista va servir per a d’altres països dominats pels britànics com Sierra Leone, Nigèria o Uganda.
L’única excepció violenta en el procés dedescolonització britànic va ser Kenya, on l’aparició del grup guerriller Mau-Mau, una organització de caràcter antieuropeu i anticristià, va provocar l’esclat d’una veritable guerra colonial entre 1950 i 1956. El Mau-Mau va protagonitzar atacs contra la població blanca i els dirigents colonials locals que van comportar el desencadenament d’una autèntica guerra d’extermini per part de les tropesbritàniques. Finalment, Kenya aconseguiria la seva independència el 1963, quan JomoKenyatta va ocupar el poder, però això no va suposar la fi dels conflictes interns entre els Kikuya i els Batusi.
Tot i que el procés de descolonització britànic a l’Àfrica va ser pacífic a la majoria de les colònies, els problemes que van sorgir després de la independència com a conseqüència de la dificultat d’integrarpobles ètnicament molt diferents en Estats que van ser creats de manera artificial han arribat fins els nostres dies. Un exemple va ser el conflicte que, el 1967, després de la secessió del sud-est de Nigèria i el naixement de l’efímera República de Biafra va desencadenar una guerra salvatge. Aquella guerra, que va causar milions de morts i també desplaçats, va posar fi a les aspiracions delsbiafresos de crear el que potser hauria estat el país més desenvolupat del continent africà.




Mapamundi

Mapa local
Les colònies britàniques van conquerir les següents zones de l’Àfrica Subsahariana


Dades rellevants
L’Àfrica subsahariana es el terme que descriu tots el països del continent africà a excepció d’aquells que limiten amb el mar mediterrani. És principalment la zona oriental,el bressol de l’espècie humana, des d’on es va iniciar el poblament de la terra.
La regió d'Àfrica subsahariana agrupa 47 països i una població creixent de més de 800 milions de persones.
L'economia de la zona ha experimentat un creixement elevat (per sobre del 4% de mitjana entre el 2005 i el 2011) i la inversió estrangera directa està adquirint un paper molt rellevant.
La major part delspaïsos africans són cada vegada mes dependents del comerç exterior.


















Origen i causes
Origen i causes
Entre 1957 i 1975 es van produir la majoria de les independències dels estats de l'Àfrica Negra.
Els seus antecedents es poden remuntar a l'extensió d'una ideologia Panafricana que van anar recollint moviments intel·lectuals en tots els estats polítics els objectiussón els següents:
Un moviment de reforma social
La unificació dels territoris
La recerca de la independència
A partir de 1955 el clima internacional va afavorir el propòsit de les seves intencions per aconseguir els seus objectius, basats en el paral.lelisme amb la descolonització asiàtica, el suport en els fòrums internacionals com ara l'ONU i el dels països no alineats.
Alhora...