Afusellaments del 3 de maig

“Els afusellaments del 3 de maig”
Francisco Goya

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol: “Els afusellaments del 3 de maig”
Autor: Francisco de Goya
Estil: romàntic
Cronologia: 1814
Tècnica: oli
Suport: tela
Tema: històric – al·legòric
Mides: 2,68 x 3,47 m
Localització: Museu del Prado, Madrid

2. ANÀLISIS FORMAL

2.1 Elements plàstics
“Els afusellaments del 3 de maig” és una de lesobres més destacades de Francisco de Goya, sent un obra que comparteix trets pictòrics amb el moviment romàntic. Així el dibuix gairebé desapareix, no hi ha contorns definits com al Neoclàssic, sinó que la taca predomina a l’escena.
Els cossos i els rostres estan deformats, amb una tècnica que avança l’expressionisme. La pinzellada és àmplia, llarga i trencada, amb grans taques, creant-se unaatmosfera tensa.
El color és molt expressiu, predomina una paleta de tons obscurs: negres, grisos, marrons, grocs i alguna pinzellada verda. Es dona un fort contrast entre la foscor del fons de l’escena que es trenca amb el blanc de la camisa de l’home que aixeca les mans, la llum del fanal i el vermell de sang, que marquen dramàticament l’escena de la mort.
Goya amb un magistral joc de llums iombres remarca l’esglaiat del moment. L’única llum artificial prové del fanal situat entre els que seran afusellats, als que il·lumina, i l’escamot d’afusellament, als que obscureix, fent un eix divisori entre els herois i vilans.

2.2 Composició
La composició està dominada per dos grans diagonals que conflueixen en el fanal col·locat a terra: la del escamot de soldats y la muntanya ques’aixeca per darrere dels que seran afusellats, la del Principe Pio. Les línies ondulants de braços i sables i les horitzontals dels fusells aconsegueixen crear un gran dramatisme.
Les víctimes formen tres grups definits: els que estan a l’espera de ser afusellats i veuen amb horror el seu futur, els que estan sent afusellats i els morts. Els tres grups s’observen de dreta a esquerra, el que introdueix unnou element, el temps a la composició.
En un primer pla, al grup que ja ha sigut afusellat, un home jeu a terra amb els braços estesos, i presagia el destí dels patriotes que encara romanen dret esperant el seu destí. El següent personatge que va ser afusellat, ocupa el centro de la composició, i ressalta de la resta de personatges. Té els braços estesos cap a dalt, recordant als crucificat. Ala seva dreta apareix una dona amb un nen als braços, aquesta figura s’ha identificat amb la Verge Maria, constituint aquest grup una al·legoria de la religió catòlica, ja que els seus dogmes havien estat ficats en dubte per la Il·lustració i la Revolució Francesa. L’intenció del pintor era plasmar com l’assassinat dels indefensos és una constant històrica, no un fet únic de la Guerra del Francès(o d’independència) sinó de totes les formes de crueltat.
L’expressivitat dels insurrectes es descriuen a partir d’escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds: por, heroisme, resignació... Per contra els soldats francesos semblen autòmats, màquines de matar, desposseïts de l’ànima humana. L’actitud i l’alineament de l’escamot francès, amb les cames dretes reculades i els fusellsen actitud de dispar imminent, unit al fet de que no es veuen els rostres dels soldats, simbolitzant la covardia de l’invasor, que front a l’aixecament popular de dia anterior ha de recórrer a la nocturnitat per venjar-se.
L’espectador de l’escena esta gairebé obligat a contemplar-la des del punt de vista de l’escamot, captant l’angunia i la por dels que van ser ajusticiats.
“Elsafusellaments del 3 de maig” és la representació d’un fet històric real, del qual pot ser Goya fou testimoni i va plasmar en 1814.

3. INTERPRETACIÓ

3.1 Context històric
Des dels inicis del segle XIX Espanya estava en una situació interna convulsa. El nomenament de Godoy com a primer ministre i les mesures que aquest havia pres, irritaren a part de l’alta noblesa i l’església catòlica, que veien...