AGAPITO



Vaig obrir els ulls i vaig parpellejar un parell de vegades. No sé què passava; no sé si el que veia era real o era un somni. Llavors se’m va ocórrer pessigar-me. Però res, seguia en aquellestrany lloc .El cel era rosa, amb núvols blancs. Vaig baixar la vista i al davant meu hi havia una ciutat que tenia uns edificis molt alts i molt estranys .
La gent no eren persones humanes, sinógats, sí, tal com ho heu sentit... gats .
Vaig deixar de pensar i em vaig posar a caminar. Els gats em miraven com si fos un estrany; els preguntava on era però no m'entenien. No sabia què fer. Estavadesesperat !
Però en un petit carreró, vaig descobrir una persona que em mirava i semblava un humà . Quan m’hi apropava, es va posar a córrer com si em tingués por. Després d'una llarga persecucióel vaig arraconar en un carrer sense sortida, mentre em suplicava que no el matés. Va ser aleshores, quan li vaig dir que no entenia què passava ni on era. Llavors l'estrany va parar de cridar i em vapreguntar : - Ets un humà com jo ?... T’ha passat el mateix que em va passar a mi. Et despertes un dia i puf !... apareixes en un món ple de gats.
Vam estar una bona estona parlant i em va explicarel per què s'amagava tant. Resulta que el lloc on havia aparegut era la ciutat de Nova York, que va ser atacada per una espècie de gats alienígenes .
Em va portar fins a una mena de cova on hi haviaun aparell molt estrany. Em va dir que era un portal per tornar al món humà, al qual li faltava una peça per poder funcionar i que aquesta la tenia el rei dels gats.
Jo em vaig oferir peraconseguir-la, em va donar les coordenades i em vaig posar en marxa.
En arribar al lloc, em vaig infiltrar en el palau del rei. La peça estava allí i amb molt de silenci, la vaig agafar i vaig fugir per unfinestró. Ell m’esperava allí, li vaig donar la peça, la va instal·lar al portal i aquest es va posar en marxa. Em va avisar que el portal només estaria obert uns segons; el vam creuar ràpidament i.......