Agotes y cataros

PRÒLEG
Aquesta raça maleïda que fins fa poques dècades ha estat discriminada i que ha viscut fa molts segles en ple Pirineus dins d’un radi d’acció que va del sud-oest de França i la zona pirenaica espanyola fins a Jaca.
Concretament a la part espanyola, a la vall de Baztan, encara avui subsisteixen restes de la ètnia agot.
"Agotes" a Espanya, "Cagots" a França son entre altres, lesdenominacions amb els que es van conèixer a una comunitat marginada i que els historiadors no han pogut explicar-ho.

"Al llarg de tots els Pirineus Occidentals, i anomenats de diferents formes: Cagots, Agotes, Agotaks, leprosos, Crestiaas. Aquesta zona es la font dels agotes, a on una de les portes de les seves esglésies s’anomena la porta dels Crestiaas (leprosos), o dels agotes.
Es igual que siguinbascos o del Bearn, que siguin bruns o de pell mes blanca, que els seus cabells siguin rossos, castanys, negres o pèlrojos, els seus ulls blaus, verds o foscos, que les sevas orellas tinguin l’óbul o no.
Que entenem per agot? Una raça d’homes proscrits en altre temps per l’opinió pública i per les lleis.
No pregunteu als habitants d’aquesta regió per la raó d’aquest prejudici tan persistent ibrutal, el perque d’un tracte tan bàrbar, no obtindrem mes que respostes confuses, contradictòries i sovint absurdes (Francisque Michel dans "Le Pays Basque").
Existeixen gran qüantitat de preguntes sense resposta que converteixen aquest asumpte en un gran misteri.
Diverses hipótesis s’han elaborat respecte els seus orígens i de les raons de la seva exclusió. Algunes tesis absurdes així com falsesllegendes que sense cap solidesa ni fonament han volgut explicar-ho.
L’únic fet real, es el rebuitg social. Han sigut considerats com extrangers a la seva propia terra.
Sabem com vivien, sobretot a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII, ja que existeix extensa documentació al respecte.
Anteriorment a aquesta data, retrocedint en el temps, es té constància que desde la Baixa Edat Mitjana,es discrimina a aquesta raça, i no es sap la raó.

Jean-Claude Paronnaud ha reagrupat una gran qüantitat de documents que va poder reunir sobre el agotaks i cagots del País Basc. Els va agrupar en diversos expedients separats per temes. Analitzà el tipus d’actes i de comportaments: oficis, hàbitat, relacions econòmiques, àmbits socials, familiars, judicis, etc.

He volgut utilitzar una micaaquest sistema de separació que utilitza ell per tal de tenir una visió més ordenada en el temps i en l’espai, i comparar-lo amb la comunitat càtara que va coexistir en la mateixa zona pirenaica.

L’existencia dels cagots/agots es trova a tot el Sudoest de França i frontera amb Navarra.
Tenim constància d’aquest fenomen desde l’any 1000 fins la primera meitat del s. XX.

La seva discriminacióva pendre la forma d’un racisme popular, en general comdemnat pels poderosos, pero fortament arrelat de forma local.
Aquesta segregació es va quedar anclada en l’àmbit local i va estar regida per l’arbitrarietat ja que el neixament dins d’una família agot era prou per establir la discriminació per la resta de la vida de l’individu.
Aquesta postura i l’especialització en certs oficis ens evoca lescastes baixes de l’Índia.

Mite dels agots

Segons Francisque MICHEL: els agots eren una raça d´homes, que tant les lleis com l’opinió pública va perseguir i aïllar.

Agotak, nom basque de ces parias qu'on trouvait dans tout notre Sud-Ouest sous les synonymes de cagots, capots, gaffots, Gahetz, sans compter les sobriquets de Chrestias, Gésitains, Essaurillés, etc... Il est déjà questiond'eux dans les textes du XIIIème siècle.Agotak, es el nom utilitzat a la terra Basca per anomenar a aquest paries.
En el Sud occident de França es sinònim de cagots, capós, gaffots, Gahetz, i també noms mes antics com Chrestias, Gésitains, Essaurillés, etc.
En documents del s. XIII ja trobem aquestes denominacions, però sens dubte el mes important document es la petició formulada al 1514 per...