Agqasf

LA DICTADURA FRANQUISTA (1959-1975)
2. Plenitud i crisi del règim franquista: 1959-1975.

Evolució política del Règim Fase Tecnocràtica. (1959-1969). Fase de descomposició.(1969-1975). Els darrers anys del franquisme. El desenvolupament econòmic dels anys 60. El canvi social: èxode rural i societat de consum. La nova oposició al règim.

L’evolució política del franquisme (1959-69). A partirde finals de la dècada dels 50 començà una progressiva obertura del règim franquista , sense que aquest abandoni els seus principis bàsics. 1959-69 == Etapa tecnocràtica. Durant aquest període els sectors falangistes i de més edat comencen a perdre poder i influència dins el règim i sorgeix un nou sector: els anomenats “tecnòcrates”, que comencem a trobar en els governs de Franco a partir de1959. Qui eren els tecnòcrates? Eren gent amb una sòlida preparació tècnica i acadèmica (economistes, advocats, enginyers…) amb ideologia conservadora i propers a l’Opus Dei. Eren una generació relativament jove. Així mateix eren partidaris de liberalitzar l’economia i el règim polític espanyol sense però arribar a la democràcia. El seu líder era el català Laureano López Rodó. La disputa pel poderportarà a falangistes i tecnòcrates a algunes lluites i conflictes com ara l’anomenat Cas Matesa (1969): va ser un escàdol de corrupció esbombat pels falangistes per perjudicar als tecnòcrates i que, acabà, precisament amb una victòria dels tecnòcrates, evidenciant que Franco estava disposat a donar-los cada vegada més poder. Durant el període 1959-69 es varen produir alguns petits canvis a nivellpolític que permeten parlar d’una certa obertura del règim: 1966. Ley de Prensa. Aquesta llei va suposar una certa ampliació de la llibertat d’expressió: - Fou elaborada i impulsada per l’aleshores ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga. - Suprimia la censura prèvia, donant més marge a l’expressió lliure d’idees. Tanmateix, tota opinió emesa no podia contradir els principis bàsics delMovimiento. - No eliminà les sancions i multes a les publicacions que gosessin criticar o contradir al règim. 1966. Ley Orgánica del Estado: - Fou aprovada per les Corts franquistes i a través d’un referèndum mancat de garanties electorals. - S’hi reafirmaren els principis del règim. - S’hi introduïen alguns petits canvis dels quals hem de destacar: 1. Es separaven les funcions de cap de l’Estat (queseguiria essent Franco) de les de president del govern (que seria qui fos nomenat per Franco) tot i que, de moment, no se’n nomenaria cap. 2. A les Corts, 1/3 dels procuradores (tercio familiar) seria elegit pels caps de familia i les dones casades. En sortirien elegits 2 per provincia independentment del nombre d’habitants. Les condicions imposades als candidats impedien que sortís elegida gentcontrària al règim.

1967. Ley de Libertad Religiosa. - L’Estat seguia declarant-se oficialment catòlic però tolerava i autoritzava la presència pública d’altres religions. 1969. Franco finalment nomenà el qui seria el seu successor: el príncep Joan Carles de Borbó. Era el candidat que comptava amb el recolzament dels tecnòcrates. En canvi, els sectors més radicals del règim i determinats sectorsde l’exèrcit no se n’acabaven de fiar. Els darrers anys del franquisme (1969-75). A partir de 1969 fins al 1975 el règim franquista va entrar en una fase de decadència i paràlisi degut a diversos factors: - Franco es feia gran i començà a emmalaltir la qual cosa li farà delegar poder i a estar convalescent durant certs períodes, sobretot a partir de 1974. - Creix la oposició al règim, tant a nivellintern com a nivell internacional. - Sorgeix un terrorisme molt actiu que protagonitzarà accions molt importants. - Sorgeixen enfrontaments dins del propi règim entre: a) Immobilistes: partidaris de mantenir inalterats els principis del règim polític. b) Aperturistes: partidaris de fer algunes reformes en sentit democratitzador. Juny 1973. Franco nomenà per primera vegada a un president de...