Aigües Encantades

Ins. Taradell 
Llengua catalana 
 
 
 
 

 
 
 
 

AIGÜES ENCANTADES 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Paula Sors  
Berta Camprubí  
Alba Canal 
Curs 2014­15 
4rt ESO A 

 
Acte 4 
Introducció 
Després de  15  anys,  les coses al  poble  han  canviat.  Fem  una mica de memòria abans 
d’arribar a l’actualitat. 
Amat és un home de principis religiosos i amb molta vocació per les coses del poble.  La 
dona d’Amat  és  Juliana,  molt  religiosa  i  ho  donaria  tot per la  seva  família. Tenen  una 
filla,  Cecília. ​
Des  de  petita  va  viure amb els  seus  pares, Juliana  i Amat, però va anar a  
la  capital  a  continuar  els  seus  estudis,  allà  va  veure  com  la  creença  en  un déu podia 
tapar  els  ulls  a  la  gent  i  evitar  que  veiessin  que  en  realitat  la  raó  era  el  veritable pensament  bo  abans que  la teoria religiosa. La seva  mare creu en les idees de la seva 
filla,  però  Amat  i  el  mossèn  Gregori  li  intenten  canviar  les  idees.  L’home  que  també 
comparteix  les  seves   idees  és  Vergés,  el  mestre  del  poble  que  intenta  que  la Cecília 
tracti millor als  seus  pares  però  alhora està d’acord  amb  ella. El Foraster és la persona que porta les idees renovadores al poble, quan arriba intenta acabar amb la crisi però la 
seva  manera  de  fer­ho  no  és  acceptada  per  tot  el  poble.  La  Cecília  està  enamorada 
d’ell.  
Un dels principals recolzadors a la teoria religiosa és mossèn Gregori, està totalment en 
contra  de  les idees de la Cecília i del Foraster i diu  que són uns enviats del dimoni i que 
volen  acabar  amb  la  religió del poble.  La  resta de personatges s’acaben convertint  en 
religiosos i la majoria del poble defensa l’església.  
Un  cop  ens  hem  actualitzat  del que  passa  al  poble,  és hora de veure com  han canviat 
les coses al cap de quinze anys.  
 
 
 
(Cecília  i  el  Foraster van marxar  cap  a  la ciutat i  ara  tenen  dos  fills  i  viuen  a  una casa 
gegant plena de luxes) ­Cecilia: (assentada  al sofà amb els seus fills a la falda)  Carinyo vés a obrir la porta que 
sembla que hi ha algú! 
­Foraster:(obre la porta, sorprès) Qui és vostè? Què hi fa aquí? 

Entra molt nerviós Vergés. 
­Cecília: (Sorpresa  per  la  visita)  Senyor Vergés! Quan temps sense veure’l, vol prendre 
alguna cosa? El meu marit li portarà de seguida. 
­Vergés:  (Amb  cara  d’enfadat  i  amb  ganes  de  dir  moltes  coses)  Quan  temps  fa  que  
estan  junts?  Per  què  vau  marxar?  Em  vas  deixar  a  mi  sense  temps  per  demostrar­li 
com l’estimava! És així com la vaig tractar jo? 
­Cecília: Miri  Vergés, vostè i  jo mai vam tenir  res  més  que  una bona  relació d’amistat i 
no em pot obligar a sentir coses que no sento. Vostè no era així… 
­Vergés:  No  la  crec!  Pensava  que podríem estar  junts  i marxar  d’aquell poble amb mil 
ulls  i  mil  orelles  que escoltaven  per  les portes! Pensava  que volia anar més  enllà amb 
mi… 
­Cecília:  Miri,  vostè  és  un  home  encantador  amb  sentit  de  l’humor  i  molt  bon  home, 
però jo estic enamorada d’ell (Senyalant a la cuina) i no puc deixar­lo ara… 
(Moment  de  silenci  i  tensió  entre  els  dos  mentre  es  sent  el  soroll  de la  cafetera  a  la 
cuina) 
­Vergés:  Valdrà més  que me’n  vagi abans  que  el  seu  home estúpid em prepari el cafè! 
(I tanca amb força la porta)  
­Foraster:  (Vé  corrent  amb  cara  d’espantat)  Que  ha  passat  alguna  cosa  amb  aquest 
home, Cecília? 
­Cecília:  (Amb  ganes   de  plorar  i  trista)  No,  no,  tranquil.  Era  només  una  visita d’aquestes… ja saps… de cada quinze anys… (Se’n va a l’habitació) 
Quan era hora de dinar el Foraster tot encuriosit li pregunta a la Cecília. 
­Foraster: (Tenint un got de vi a la mà) Qui era aquell home que ha vingut abans? 
­Cecília:  (Donant  de  menjar  al  petit  de la  casa)  Era  el mestre Vergés, el  professor del 
poble... 
­Foraster: Què volia? 
­Cecília:  No  res,  m’ha  preguntat  per  què  havia  marxat  i  que ...