Aigua Marina

Josep Maria de Sagarra

(Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961)
Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques moltpopulars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Provenia d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, amb profundes arrels pallareses itarragonines per part de mare, Filomena de Castellarnau; el seu pare, Ferran de Sagarra, va consagrar la seva vida a la investigació històrica i sigil·logràfica, matèria aquesta de la qual és un referentmundial.
Va exiliar-se a Italia en la guerra civil el 1936 i al 1940 va tornar a catalunya i es va incorporar a la vida literaria clandestina.

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
ino mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.*
I no saber on anirem,
quan la mortens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.*
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyitsquan surtin les estrelles.*
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.*
COMENTARI:

Aquestpoema ens situa en un context marítim des de l'inici amb el pròpi titol. Explica que te por de la mort tot i que, finalment accepta la mort i vol aprofitar el que li queda de vida.

Al inici del poemadesitja ser lliure com un ocell però no canviar mai de lloc on viure. La idea bàsica del poema és el Carpe Diem, aprofitar la vida, i suposa una vida calmada i tranquil·la en una cala que és el locusamoenus del paisatge per aconseguir l’amor.

En la segona estrofa queda clara la idea de viure el dia a dia sense preocupar-nos de on anirem quan morim. “Creure en la fusta del rem i en la fusta...