Aigua i sals minerals

1
ELS BIOELEMENTS,
L’AIGUA
I LES SALS MINERALS

1. Els bioelements
1.1 Bioelements primaris
1.2 Bioelements secundaris
2. Biomolècules inorgàniques
2.1 L’aigua
2.2 Les sals minerals

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

1

1

ELS BIOELEMENTS

Si es fa una anàlisi química de cadascun dels diferents tipus d’éssers vius, estroba que la matèria
viva està constituïda per uns 70 elements. Aquests elements que es troben en la matèria viva reben el
nom de bioelements o elements biogènics (de bios vida i genos = origen).
Els bioelements es poden classificar, segons la seva abundància en els dos grups següents: els
bioelements primaris i els bioelements secundaris.

1.1. ELS BIOELEMENTS PRIMARIS

Per qué
qu elcarboni i no el silici?

Són el H, C, O, N, P, y S. Constitueixen més del 90
% de la matèria viva.

Els quatre elements més abundants a l’escorça
terrestre són: O, Si, Al, Fe. En canvi els elements
més abundats als organismes són: O, C, H i N

El silici també presenta quatre
electrons en la darrera capa a més, és molt
més abundant a l’escorça terrestre que el
carboni; no obstant això, lavida esta basada
en el carboni i no en el silici, perquè els
enllaços C— C, C= O I C—N són prou forts per
pretendre
formar
cadenes
(lineals
o
ramificades) i anells estables que són
susceptibles de trencar-se, sense gaires
dificultats, per donar lloc a altres
molècules. Això permet a l’ésser viu obtenir
l’energia continguda en els enllaços químics
de les molècules grans, com també, quandisposa d’energia sobrant, emmagatzemar-Ia en
aquests enllaços químics mitjançant la unió de
molècules petites.

- EI carboni. Té quatre electrons a la perifèria i pot
formar enllaços covalents estables amb altres
carbonis, que li permeten constituir llargues
macromolècules. Gràcies al fet que els enllaços
poden ser simples, dobles o triples i gràcies als
diferents radicals formats pelsaltres elements (H, O,
OH, NH2, etc.). es possible un gran nombre de
molècules diferents que possibiliten una gran
variabilitat de reaccions químiques, i, així que es
pugui aprofitar la gran diversitat d’elements que hi
ha a l’entorn.

En canvi, les cadenes formades per
àtoms de silici (— Si—Si—) són inestables,
i les cadenes formades per àtoms de silici i
d’oxigen, anomenades silicones(— Si—O—Si—
O—), són tan estables que gairebé són
inalterables; per això no són aptes per als
processos biològics. A més, mentre que el
diòxid de carboni (CO2) és gasós i soluble en
aigua, fet que permet que sigui expulsat pels
animals i absorbit per les plantes, el
compost de silici equivalent, SiO2 (sílice),
és sòlid i insoluble en aigua.
.

S’anomenen primaris perquè són indispensablesper a la formació de les biomolècules orgàniques
(glúcids. lípids, proteïnes i àcids nucleics) que són
les molècules que constitueixen tots els éssers vius
i que, a més, en la naturalesa. tan sols les
produeixen aquests. Per això, les biomolècules
també s’anomenen principis immediats de la vida.

D’altra banda, els quatre enllaços covalents formats estan dirigits en l’espai cap als quatrevèrtexs
d’un tetràedre imaginari. Això permet la formació d’estructures tridimensionals i formar estructures
supramoleculars.
- L’hidrogen. És l’altre element que resulta indispensable per formar la matèria orgànica.
La matèria orgànica es defineix com la matèria constituïda bàsicament per carboni i hidrogen. No cal
cap altre element per formar matèria orgànica (Per exemple el metà, butà ...sols estan formats per C i
H). Juntament amb l’oxigen abunden a la biosfera deguts al fet que la matèria està constituïda per
aigua en un percentatge que varia del 65 % (organismes terrestres) al 90 % (organismes aquàtics).
No és possible la matèria viva sense aigua. (Recordau que la vida es va originar en el medi aquàtic.)
- L’oxigen. També abunda tant a la litosfera com a la hidrosfera i...