aiguamolls

Els aiguamolls de l'Empordà
PREPARACIÓ DEL TREBALL DE CAMP
Els diferents tipus de zones humides 1.4
• Marjal: Prat moll.
• Zona humida: Regió on la temperatura és humida.
• Maresma: Costa baixa, que s'inunda sovint.
• Aiguamoll: Indret pantanós.(saturat d'aigua)
• Aiguaneix: Lloc on aflora un corrent d'aigua subterrani.
• Llacuna: Llac petit.
• Bassa:Clot natural força gran i de pocaprofunditat, que s'omple de pluja.
• Estany: Massa considerable d'aigua en una depressió del terreny.
• Salabror: Que té gust de sal, en aquest cas l'aigua.
La flora dels aiguamolls 1.7
2n.El canyís i la balca
El canyís: (Phragmites communis, família de les gramínies) Planta herbàcia perenne, de rizoma llargament
serpentejantm tija erecta com una canya prima no lignificada, d'1 a 4m d'alçada,fulles linears, amples
glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla. Creix en grans colònies denses a
les vores de rius, recs, estanys, etc. La raça Isiacus , més alta (4−6 m), abunda al litoral mediterrani.
La balca: Balca de fulla ampla. Espargani
Esparganiàcies: Famílies de l'ordre de les pandanals, composta per plantes herbàcies de fulles llargues iestretes, flors en capítols globosos i fruits secs indehisicents. Comprèn únicament el gènere Sparganium.
El lliri groc i els ranuncles
Lliri groc: (I.pseudacorus), de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a a vora de l'aiguan a tot,
Europa.
Ranuncles: Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de fulles dividides o
enteres, de flors groques, blanques orosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en poliaqueni.
La fauna dels aiguamolls 1.8
Els mosquits i el seu cicle de vida.
Nom amb què es coneixen diversos insectes dípters nematòcers, de cos esvelt i vol insegur, com el mosquit
comú (Culex pipiens o Aëdes) que s'alimenta de sucs vegetals, excepte la femella gràvida que requereix sang
de mamífers; excepte en zones molt fredes, es trobenarreu del món. El mosquit anòfeles (Anopheles)
transmet la malària al picar; és propi de climes tropicals.
Fartet
Fartet Petit peix ciprinodontiforme, Apharnius iberus, no fa més de 5 cm. De color gris , el mascle té unes
1

bandes transversals blaves, i la femella taques fosques. Viu a les aigües continentals i litorals de la penínslula
Ibèrica i del nord d'Àfrica.
Els ànecs, coll−verd, elxarxet i el cullerot. / les cigonyes blanques.
Ànecs: Coll−verd Ànec de superfície. El mascle té el cap i el coll verds i la femella és bruna; tots dos tenen el
mirall morat. Viu prop de l'aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris. Es troba a tot l'emisferi nord, i cria a
tot arreu, preferentment als països nòrdics. És freqüent als Països Catalans, on hiverna, És l'espècie més
coneguda il'arrel de moltes races domèstiques.
Xarxet Ànec cabussador amb el cap, coll i pit de color castany intens, i el ventre blanc. El mascle té els ulls
blancs, Cria a l'est europeu i és emigrant d'hivern als estanys i rius dels Països Catalans. Hi ha també al sud de
la Península Ibèrica.
Cullerot Ànec de superfície que es distingeix pel gran bec aixamplat a l'extrem en forma de cullera. El mascleté el cap verd, el pit blanc i l'abdomen castany. La famella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les
ales. Hi ha als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud, o Oceania i a l'Àsia del
Sud. Es troba, també, a l'hivern a les terres catalanes.
Les cigonyes blanques: Ocell de l'ordre dels ciconiformes, de dimensions grans, amb el bec, el coll i lespotes
llargs. Té un vol lent i pausat. Els sexes són semblants, i hi ha en arbres i teulades. La cigonya blanca ateny un
metre de llargada, i té el plomatge de color blanc amb les remiges negres, i les potes i el bec, vermells. Hi ha
al centre i a l'est d'Europa i a la Península Ibèrica (a la vall del Guadalquiviri a Castella), sobre els cims dels
arbres i edificis alts (especialment els...