aigues encantades




ÍNDEX
1. Argument 3
2. Temàtica principal 3
3. Temàtiques secundàries 3
3.1. Enfrontament camp – ciutat 3
3.2. Conflicte generacional 3
3.3. Reivindicació feminista 3
3.4. Concepció de la natura: positiva o negativa? 4
4. La figura de l’artista modernista 4
5. Cecilia: personatge central 4
6. Altres personatges 4
7. Conclusió final 41. Argument
En el primer acte, apareixen Cecília, Vergés, Juliana, Amat, Trinitat, Joan i Mossèn Gregori a la sala de casa Pere Amat, i discuteixen sobre la cerimònia de les pregàries, a la que Cecilia i Vergés no han acudit i sobre l’arribada del foraster al poble i les seues intencions de “treure la fe dels seus cors”.
En el segon, apareixen Romanill, Bràulia, Bartomeu, Manso,Vicenç, Joan i Amat al pati de casa Romanill parlant sobretot de la organització de la xerrada del Foraster a casa Romanill, al final del acte apareix el Foraster i fa la xerrada per a tot el poble que acaba apedregant-lo, Cecília s’escapa de casa i va amb ell.
El tercer acte torna a succeir a casa de Pere Amat, Juliana i ell parlen de Cecília, que se’n ha anat amb el foraster. Arriben Trinitat i elMossèn i intenten tranquil·litzar a Juliana. Acudeix Joan buscant a Trinitat per anar a casa a canviar-se de roba, parlen de la pluja i se sent el tedèum, llavors arriba Cecília per canviar-se, discuteixen amb ella, Juliana s’adona del que diu i es posa de la seua part, al final hi va Vergés per impedir que se’n vagi però no ho aconsegueix i Cecília se’n va amb el Foraster.
2. Temàtica principalLa temàtica principal de l’obra és l’enfrontament entre Cecília i la societat al poble, que no avança degut a les seves creences religioses.
“Cecília: Veig un poble extenuat, que no gosa alçar les espatlles contra la desgràcia. S’ajup sota el seu Déu i només sap plorar i pregar. És necessari que això s’acabi.”
3. Temàtiques secundàries
3.1. Enfrontament camp – ciutat
En l’obra, podemobservar un clar enfrontament camp – ciutat en els punts de vista de Cecília i El Foraster, que viuen a la ciutat, i veuen els gorgs com un recurs per a l’agricultura i el desenvolupament del poble, en contra de la gent del poble que els veu com una cosa sagrada que no es pot tocar.
“ Cecília: Quan jo pujo de la ciutat i entro en aquesta contrada, me sembla que una atmosfera que em priva de respirarm’estreny la vida del cor i del pensament. Jo mateixa no m’hi puc sostreure, he de fer esforços per no defallir.”
3.2. Conflicte generacional
El conflicte generacional apareix entre Cecília i Amat perquè Amat vol controlar la vida de la seua filla.
“Amat: Tu, prou! No et vull sentir més! Un pare diu lo que vol...Oh! com estem aquí!”
3.3. Reivindicació feminista
Apareix en el personatge deCecília al voler tenir el control sobre la seva pròpia vida i posteriorment en el de Juliana quan s’adona de la situació.
“Juliana: Vet-ho aquí el que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! I vostres que feu? Per què hi sou? No us doneu compte que els fills costen alguna cosa fins que són grans i us donen un disgust. Després, guerra a la mare... oh! els homes! tot ho heu fet vosaltres... lamare...”
3.4. Concepció de la natura: positiva o negativa?
La natura és un concepte positiu des de les dues visions, en al visió del Foraster és positiva pel fet que els gorgs portarien aigua al poble i mai més patirien de secada, i en la visió de poble, veuen els gorgs com un miracle d’una verge, que tampoc és una visió negativa.
“Foraster: Vinc a ensenyar-vos d’utilitzar els elements que lanaturalesa us ofereix!”
4. La figura de l’artista modernista
Veiem la figura de l’artista modernista reflectida en el Foraster, per la seua manera de vestir i la seva descripció d’ideal de bellesa nòrdica,
“És un home alt i gallard. Barba i cabells rossos. Ulls blaus i dolços. Vesteix americana i pantalons blancs. Barret de feltre clar.”
la seua idea que un sol home pot canviar la manera...