Ainscow, L’informe Warnock

Segons els articles llegits, opino que qualsevol proposta nombrada anteriorment tant Ainscow, l’informe Warnock, la conferencia de Salamanca com el document de aprendre per viure serveixen permillorar l’educació així que mentre es parli d’inclusió es sempre una proposta beneficiosa per tots i haurà una bona intenció ja que es necessària i possible.
Tots els articles analitzats es basen en lamateixa idea, crear més suport a les escoles inclusives, potenciar la participació i l’aprenentatge dels alumnes.
Encara que s’ha de dir que per dur a terme aquestes propostes apart de realitzar-sea nivell personal no e es podrà fer sense el recolzament dels recursos del centres,docent, junta de pares etc, per tan si no hi ha un recolzament de persones encarregades d’educar un bon contacteentre ells mai podria ser possible però amb l’esforç de tot podrem.
Penso que els centres haurien de fer això des del principi, està bé que hi hagi documents o que obliguin a implantar-la, però aquestaidea hauria de sortir dels centres, del’s educadors, i a nivell individual perquè seria la manera més eficaç d’aconseguir l’escola per tots.
També s’ha de dir que amb el pas del temps, s’ha anatdonant més importància a atendre les necessitats especials i educatives dels nens amb discapacitats a diferencia d’anys enrere que eren aïllats i no tenien dret a una educació en escoles ordinàries i esque a la fi no es que s’integrin als exclosos sinó arribar a poder crear un sistema que inclogui a tothom.
L’article d’Ainscow diu que s’ha d’intentar millorar la participació i l’aprenentatge delsalumnes, crear una interacció entre els estudiants i els contexts, i que tots han de ser acceptats sigui quines siguin les seves diferencies. I estic totalment d’acord encara que crec que s’hauria demirar per que existeix la exclusió no qui el pateix i que s’ha de fer per evitar-ho i avui en dia els docents es centren en el nen exclòs no en el motiu i això no fa avançar.
L’informe de Warnock...