Així Parlà Zarathustra


AIXÍ PARLÀ
ZARATHUSTRA









Neus Francés i Jordà
2on BAT A

Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors contemporanis més influents del segle XIX. Així parlà Zarathustra és una de les seues obres més conegudes, escrita entre 1883 i 1885. És un llibre per a tots i per a ningú. Mitjançant el personatge de Zarathustra ens podremendinsar en el pensament de Nietzsche.
El meu treball tractarà sobre uns capítols de la primera part (el pròleg) del llibre anteriorment esmentat. Parlaré de tot allò que li ocorre a Nietzsche des de que decideix pujar a les muntanyes fins que recita el seu famós discurs de Las tres transformaciones.

Quan tenia 30 anys Nietzsche va decidir allunyar-se de la gent i anar-se’n del seu poble,refugiant-se a les muntanyes. Ací vegem com Nietzsche inclou un element de la religió cristiana ja que 30 són els anys que Jesús tenia quan va començar a predicar, tot al contrari de Nietzsche. Encara que al llarg d’aquest llibre hi ha moltes similituds entre Zarathustra i Jesús o qualsevol altre profeta i s’utilitzen moltes expressions extretes de la Bíblia.
Aquesta etapa de retir ens mostra lesprimeres característiques que infondrà la seua filosofia, el menyspreu pel ramat. Nietzsche és un individualista, no aposta per la col·lectivitat i ni per allò gregari. La col·lectivitat per a ell implica que tots som un ramat d’ovelles que fem el mateix, guiats per un mateix pastor, en aquest cas Déu o allò que creus que és superior a tu.
En aquestes pàgines nomena al Sol: “Oh, tú, Gran Astro!” (pàg35 – I), referint-se sense dubte al Sol platònic que representa la Idea del Bé, on les muntanyes representarien el món de les Idees. Zarathustra, en un moment d’una conversa que manté amb aquest gran astre li diu: “...de seguro que ya te habrías cansado, tanto de tu luz como de tu girar eterno, a no ser por mí, por mi águila y mi serpiente.” Està menyspreant la importància d’aquesta Idea del Béproposada per Plató.
Per a què serviria aquest astres tan superior si no té a ningú al qual il·luminar? En quant a l’àguila es refereix a l’orgull de l’home i la serp a la intel·ligència. En aquest moment de la història és on Zarathustra decideix començar a descendir de les muntanyes ja que diu que ja està abastit de saviesa i ara li agradaria compartir tot allò que ha aprés amb tots els homesque resideixen baix de les muntanyes (Lloc inferior)

Quan Zarathustra està baixant de les muntanyes es troba amb un vell ermità. L’ermità el reconeix de feia 10 anys enrere, de quan va decidir emprendre el camí cap a dalt de les muntanyes. Li diu que nota un canvi en ell: “Entonces subías hacia la montaña tus cenizas: ¿es que intentas ahora bajar tu fuego al valle?
¿Acaso no temes las penas que seaplican a los inciendiarios?” (Pàg 36 – II) Les cendres simbolitzen totes les coses que havia cremat en la seua antiga vida combativa.
Quan baixa, el vell el veu diferent, superior podríem dir més bé. És un home més savi, al que li s’han revelat coses que ha de dir a tots per a que experimenten ells també aquesta revelació. Vegem en aquest paràgraf també una anticipació del posterior discurs deZarathustra, “De las tres transformaciones”, ja que compara a Zarathustra amb el xiquet: “No parece sino que vienes bailando. Zarathustra ha cambiado, se ha hecho niño. Zarathustra està muy despierto” Abans d’explicar el discurs que he nomenat, l’únic que podem extraure en clar a partir d’aquest paràgraf és que Zarathustra havia tornat a nàixer, en una vida superior. És un ballarí per la seuaactivitat i pel motiu que vol mostrar alguna cosa a tots, vol exhibir-se. I està despert ja que se’n ha adonat del que realment i havia davant dels seus nassos, ha obert els ulls.
El vell ermità li adverteix de la mala fe que tenen els homes, a causa de la seua imperfecció que el fa desconfiar de tot allò que l’envolta. El vell ermità es mostra com a una persona que no creu en les persones...