ajoiazerte


 
Mentre els pretendents al Tron de Ferro dels Set Regnes es preparen per fer valer els seus drets, el caos regna, des de l'antiga ciutadella de Rocadrac a les costes imponents d'Hivèrnia. Una profecia de desastre esquinça el cel —un cometa del color de la sang i la flama— alhora que cinc faccions combaten pel control d'una terra dividida. Amb un rerefons d'incest i fratricidi, alquímia iassassinat, el preu de la glòria es mesura amb sang.

Georges R.R. Martin
Xoc de Reis
Cançó de gel i foc - 2
ePUB v1.1
Giulietta_15 28.04.13

Títol original: A Clash of Kings
Autor: George R.R. Martin
Mapes: James Sinclair
Traducció: Mercè Santaulària, Esther Roig i Anna Llisterri
Editor original: vidadoble (v1.0)
Segon editor: Giulietta_15 (v1.1)
www.librosalfaguarajuvenil.com
A enJohn i la Gail, per tot el menjar i el beure que hem compartit.




Pròleg
La cua del cometa s'escampava a través de l'alba, un tall vermell que sagnava sobre els cingles de Rocadrac, una ferida al cel rosa i porpra.
El mestre estava dret a la balconada exposada al vent de les seves estances. Era allà on arribaven els corbs després d'un llarg vol. Els seus excrements embrutaven les gàrgolesque s'alçaven amb dotze peus d'altura a cada cantó de l'home, un perdiguer infernal i una víbria, dues de les mil que estaven a l'aguait als murs de l'antiga fortalesa. Quan va arribar a Rocadrac, l'exèrcit d'escultures grotesques el posava nerviós, però amb els anys s'hi havia anat acostumant. Ara eren com uns vells amics. Tots tres van contemplar el cel amb neguit.
El mestre no creia en lesprofecies. I tanmateix... vell com era, en Cressen no havia vist mai un cometa tan brillant, ni d'aquell color, aquell color horrible, el color de la sang, de la flama i les postes de sol. Li hauria agradat saber si les gàrgoles n'havien vist mai cap de semblant. Feia molt més temps que ell que eren allà, i hi continuarien sent molt després que ell hagués desaparegut. Si les llengües de pedraparlessin...
«Quins disbarats». Es va repenjar a la barana, veient les onades que trencaven a sota, la pedra negra i aspra al tacte. «Gàrgoles que enraonen i profecies al cel. Sóc massa vell i torno a ser impulsiu com una criatura». Que potser la saviesa aconseguida amb tota una vida d'esforç l'havia abandonat juntament amb la salut i la força? Era mestre, format i ordenat a la gran Ciutadella d'Antiga.Com havia acabat amb el cap ple de supersticions, com si fos un pagerol ignorant?
I tanmateix..., i tanmateix..., ara el cometa fins i tot cremava de dia, mentre, per darrere del castell, una fumera grisa clara s'alçava dels conductes de ventilació de Montdrac, i ahir al matí un corb blanc havia portat un missatge de la Ciutadella, una comunicació llargament esperada però no per això menystemuda: l'anunci del final de l'estiu. Presagis i més presagis. Massa per negar-los. Tenia ganes de cridar «Què vol dir tot això?!».
—Mestre Cressen, tenim visita. —En Pylos va parlar en veu baixa, com si no volgués destorbar les solemnes meditacions del vell. Si hagués sabut quins disbarats omplien el cap del mestre, més aviat hauria cridat.— La princesa voldria veure el corb blanc. —Sempre tancorrecte, ara que el senyor pare de la nena era rei, en Pylos l'anomenava «princesa». Rei d'una roca fumejant enmig del gran mar de sal, però rei igualment.— Voldria veure el corb blanc. Ha vingut amb el seu bufó.
Repenjant-se amb una mà a la seva víbria per no perdre l'equilibri, el vell es va girar d'esquena a l'alba.
—Acompanya'm a la cadira i fes-los passar.
En Pylos el va agafar pel braç i el vaajudar a entrar. De jove, en Cressen havia caminat amb vigor, però ja no estava lluny del vuitantè dia del seu nom i tenia les cames fràgils i insegures. Dos anys enrere havia caigut i s'havia trencat un maluc, que no se li havia soldat bé. Feia un any, quan es va posar malalt, la Ciutadella havia enviat en Pylos des d'Antiga, només uns dies abans que Lord Stannis tanqués l'illa. Deien que...