Al-Andalus

AL-ANDALUS (SEGLE VIII – XV)
Emirat dependent
Durant el califat de Damasc (661-750) amb la família Omeia establerts a Damasc (Síria).
- El 711, un exèrcit comandat per Tariq i Musa, format per berbers, va travessar l’estret de Gibraltar, i va
vèncer l’últim rei visigot (Roderic), a la Batalla de Guadalete (711). Seguidament continuaren la
conquesta de la Península sense massa resistència.
-A Hispània va sorgir una província nova: Al-Andalus, al capdavant d’aquest territori es va posar un
emir o governador, que actuava com a delegat del califa musulmà. Va sorgir l’Emirat dependent de
Damasc
- Sols les regions muntanyoses de les zones cantàbriques i pirinenques van escapar al seu control, van ser
derrotats pels astur a la batalla de Covadonga (722) i pels exèrcits francs a laBatalla de Poitiers (732).
Emirat Independent i Califat de Còrdova
Durant califat de Bagdad ( A partir del l’any 750) amb la família dels abbàssides de Bagdad.
- A mitjans dels segle VIII els omeies van ser víctimes de la revolució abbàssida. Un membre de la família
derrocada, Abd al-Rahman I (756), va formar l’emirat independent (756-929), trencant així el
contacte polític amb els califesabbàssides. Proclamà la seva independència política però no religiosa.
 L’emirat tenia el centre de poder a Còrdova
 Les disputes entre les grans famílies nobles i el poder central van ser freqüents, també ho foren les
baralles amb la població hispànica (mossàrabs).
 Al llarg del segle X es va desenvolupar l’estructura administrativa i jurídica del nou Estat.
- Un pas important en l’enfortimentd’Al-Andalus es va fer a l’any 929, quan l’emir Abd al-Rahman III
(912-961) es va sentir prou fort per declarar la seva independència religiosa i va proclamar el Califat
de Còrdova (929-1031).
 Abd al-Rahman III va aconseguir dominar militarment els cristians i els va obligar a pagar imposts.
Va imposar bases militars a l’estret de Gibraltar per tal de garantir el comerç amb Orient.
 Màximperíode d’esplendor andalusina de major estabilitat: gran expansió comercial, van frenar els
avanços dels cristians. Victòria musulmana a Valdejunquera.
- A final del segle X, Al-Mansur, nomenat hagib, organitzà expedicions terrorífiques contra els regnes del
nord : les ràtzies. Després de la seva mort va començar una etapa de guerres civils.
Regnes de taifes
- A principi del segle XI (1008)la unitat califal es va començar a desintegrar. L’aristocràcia (funcionaris i
propietaris de terres), l’exèrcit i les ciutats enriquides amb el comerç van començar a actuar de forces
desgranadores:
 El 1031 el califat s’havia dividit en més de 25 regnes de taifes, una espècie de ciutat Estat,
envoltades de territori amb la ciutat com a centre econòmic.
 Les taifes tingueren una època degran prosperitat econòmica però varen ser incapaces de frenar
l’avanç dels exèrcits cristians. Degut a les constants disputes entre taifes es va recórrer, en molts de
casos, al suport dels reis cristians del nord que van començar a imposar tributs periòdics: pàries.
 Arribada dels musulmans del nord d’Àfrica: almoràvits i almohades:
-Almoràvits(S. XI-XII): Imperi berber del nord d’Àfrica que vaeliminar les taifes i unificar el poder
polític a Al-Andalus. Van aconseguir algunes victòries importants com les Batalles d’Uclés i Zalaca.
El seu caràcter integrista va crear molt malestar entre mossàrabs, jueus i altres comunitats.
A mitjans del segle XII el seu poder va decaure i el poder es va fragmentar, donant a lloc als segons
regnes de taifes: estats dèbils i efímers.
-Almohades (S.XII –XIII): Imperi berber constituït al Magrib, arribaren a Al-Andalus per fer front
als cristians, i aconseguiren algunes victòries importants com la d’Alarcos, però van ser enfonsats
després de la derrota de Las Navas de Tolosa (1212).

El segle XIII els cristians varen conquerir gairebé tota les terres d’Al-Andalus, no obstant això, la presència
islàmica a la Península, amb el Regne de...