Al·legoria de la Virtud

Títol: Al·legoria de la Virtut (c. 1532-1534),
Tècnica: oli sobre llenç
Mida: 149 x 88 cm
Procedència: Museu del Louvre, Paris,
Autor: Antoni Allegri da Correggio (1489-1534).

Introducció a l'autor:
Antonio Allegri da Correggio (Correggio 1489 –ibídem 1534): A. da Correggio va ser un pintor italià, el més destacat de l’escola de Parma, en el Renaixement Italià, sent responsabled’algunes de les obres més vigoroses i sensuals del Segle XVI.
Es va desenvolupar en la cort dels Farnesi durant l’apogeu del Manierisme a Itàlia,
En el seu ús de la composició dinàmica, les il·lusions òptiques i els impactants escorços, Correggio va prefigurar l’art Rococó del Segle VIII.
L’obra de Correggio s’insereix dintre de la nova sensibilitat cap al misteriós. En els ambients cults després dela crisi dels valors humanistes (raó i virtut), torna a aparèixer l’interés per la filosofia oculta, el hermetisme, la màgia i l’alquímia com a font de coneixement i també com a forma de cultivar una sensibilitat cap a lo misteriós i elevat.
Aquestes corrents esotèriques es troben en l’obra de Correggio que, en la sèrie de pintures sobre mitologia clàssica, ja no expressa ni el concepte,ni laidea que es troba en Rafael o Miguel Àngel , sinó l’ambigüitat de significats i la seva lectura polivalent. Les formes i el color són sensuals, la llum casi irreal inunda i envolta els cossos o es manifesta espledorosa , com si pretengués cegar-nos.



Introducció al concepte de virtut:
Per explicar el quadre de l’Al·legoria de la Virtut, d’Antonio Allegri da Correggio, faré una petitapresentació del concepte de virtut.
La virtut és una qualitat del caràcter, que s’adquireix a través de treball voluntari i sostenint-la en el temps.
Hi ha diverses virtuts, però per a molts autors n’hi ha unes de principals, que són: la prudència, la fortalesa, la temprança i la justícia; i tota la resta, poden ser subdivisions d’aquestes quatre.
En canvi, hi ha altres autors que no estableixenaquesta relació, i analitzen cadascuna de les virtuts, independentment de la resta.
La majoria de filòsofs pensen que l’home realitza algunes activitats, pròpies de l’ésser humà, sense que la seua voluntat hi actue i directament (per exemple, els batecs del cor). En canvi, hi ha activitats que poden fer-se bé o malament, i que fer-les habitualment bé o malament depèn d’una decisió personal. Quan unaactivitat es desenvolupa habitualment bé, és crea l’hàbit de fer-la bé i aleshores parlem de ‘virtut’ (per exemple, menjar bé habitualment i de manera intencionada).
La forma virtuosa de fer quelcom és la forma de fer-la millor. Doncs, la virtut és un ideal, una aspiració humana en qualsevol de les activitats que l’home tingui o es proposi.
Hi ha tantes virtuts com activitats (que puguin fer-sebé o malament) siguem capaços de realitzar i adquirir l’hàbit de fer una cosa ben feta és una tasca que implica la voluntat decidida de voler fer aquest esforç que comença sent molt costós i, lentament, conforme l’hàbit va arrelant, anirà sent més fàcil fins a resultar plaent.

En seria un exemple un aprenent de tocar el piano, ja que aquest fet demana la voluntat d’aprendre’n i l’esforçcontinuat de la pràctica. Els primers passos per a l’aprenent són cansats i durs, l’exercici de la voluntat ha de ser fort, però a mesura que els esglaons de la pràctica i de l’experiència es van pujant, a mesura que l’hàbit s’assoleix, tot va fent-se més fàcil, i també més plaent.

L’adquisició de la virtut està lligada a l’esforç, ja que l’aprenent de tocar el piano, mitjançant l’esforç peraprendre, ha assolit la virtut de tocar el piano.
No podem oblidar, tanmateix, que la virtut té quelcom de moral. Accedir al concepte que la humanitat entén com a virtut naix només de la pròpia ment que actua sobre les accions de manera perfeccionista i adequada a la percepció global del bé. No totes les virtuts són la virtut en sí que hom entén com a tal.

Ser un gran pintor pot ésser una virtut...