Al Present

“Al Present”
MARIUS TORRES

Tal com un Déu es dreça davant l'Eternitat
i la mesura tota amb el seny i amb els braços,
jo em dreço davant teu, o Present!, despullat
de somnis massa vells i derecord ja lassos.

El passat se'm desfà. M'enlluerna el futur,
cal un petit espai a la meva poquesa.
¿Un moment que flueix, gota d'un riu obscur,
podrà ser, solament, la meva eterna presa?Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un Present que s'eixampla.

Potser l'arrel divina que és soterrada en mi
¿és solsaquest afany, tan difícil de dir,
de viure en un present una mica més ample?

1938

Context

Espanya es trobava a l’ultima etapa dela Guerra Civil (1936 – 1939) entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat, i finalment, victòria del bàndol revoltat i implantació de la Dictadura de Francisco Franco.
També, en aquest moment,comencen tres dies de bombardejos sobre la població civil de Barcelona pels revoltats en la Guerra Civil causant més de mil morts.

Propostes de treball

14. «Al Present» és un sonet on el jo líric,alliberat ja del passat i enlluernat pel
futur -què vol dir?- li «cal un petit espai a la meva poquesa». Només pot
aspirar a l'instant minúscul que flueix? O podria eixamplar, fer«una mica
més ample» aquest present? Explica breument el tema.


- El vers «cal un petit espai a la meva poquesa» vol dir, que li fa falta una mica
més d’espai o de temps en el seupropi present.

- Si es pot aspirar a aquest present, però es molt minúscul ja que un segons
abans o un segons després ja no estem en el present, és a dir, podem aspirar
a aquest presentperò no podem fer que sigui més ample.

a) El vers sentenciós «l'eternitat és sols un present que s'eixampla», creus que
és una afirmació o un desig del jo líric. Raona també si les...