Ala ya esta

Primeres provatures diplomàtiques i mestre en arts

Entre 1283 i 1285 Llull visqué a Perpinyà, primer, i, sobretot, a Montpeller dedicat a escriure, entre d’altres el Blanquerna.[13] El 1287 el trobam a Romà on volia exposar a Honori IV els seus plans missionals i promoure la creació de més col·legis a l’estil del de Miramar, però el Papa acabava de morir.[3][1]

L’any següent anà a Paris on,a la Sorbona, llegí públicament la seva Art, també s’adreça al rei Felip el Bell i a la universitat, per instar a la fundació de monestirs per a l’ensenyament de les llengües dels infidels, aquesta vegada però, fixà la seva atenció en els tàtars, proposant que les primeres missions portassin a Paris a alguns d’ells per ser formats en la doctrina cristiana i que retornats al seu origendifonguessin l’evangeli,[Nota 4] així mateix sol·licità la traducció de les seves obres a les llengües dels pagans. Durant aquesta estada francesa obtingué el títol de Mestre en arts a la Sorbona, aquesta titulació li permetria situar-se en una posició d’igualtat amb altres acadèmics i li obriria les portes a les instàncies eclesiàstiques a l’hora d’exposar les seves posicions teològiques idoctrinals.[3][12]

L’any 1289, tornava ser a Montpeller on escriuria l'”Ars inventiva veritatis”, versió reduïda i simplificada de l’art, ja que a Paris havia tengut dificultats per transmetre adequadament i de manera comprensible tota la complexitat de la seva proposta i l’”Art amativa” de caracter místic. El 1290, després de passar per Gènova tornava a ser a Roma, on seria rebut per primera vegada per unPapa, Nicolau IV, al qui li exposaria un pla combinat d’evangelització i croada, sense èxit. El 1291, amb motiu de la caiguda de Sant Joan d'Acre, darrera plaça dels estats croats de Terra Santa, escrigué el “llibre de passatges”, la primera obra en la que tracta el tema de la croada.[3][1]
[modifica] La temptació de Gènova i la primera missió
Anada a Tunísia i disputa amb els savis musulmansDecebut pels seus escassos èxits diplomàtics, però convençut de la infal·libilitat del seu sistema per a la conversió dels pagans, es traslladà de nou a Gènova on preparà un viatge cap al nord d’Àfrica per tal de disputar amb els savis musulmans, l’èxit esperat d’aquesta missió havia de ser la prova que convencés als tebis governants. Però quan estava a punt d’embarcar, s’apoderà d’ell un crisi depànic per por de morir a les terres que anava a evangelitzar i en el darrer moment suspengué el projecte.[3][1]

Aquesta debilitat el desesperà i el portà a la malaltia, durant la qual patí visions que l’instaven a fer-se dominic, per salvar la seva ànima, però també deduí que si ho feia així els seus llibres es perdrien, mentre que si es feia franciscà, es perdria la seva ànima però els seusllibres perdurarien, optà per preservar una obra de la que ell n’estava convençut que havia de salvar moltes ànimes. D’aquest episodi se’n podria deduir el seu ingrés a la tercera orde franciscana, però la “Vida coetània”, on es relata l’episodi, no ho concreta.[3][1][12]

Encara malalt s’embarcà cap a Tunis i, en llevar l’ancora, es sentí sobtadament curat. A la ciutat musulmana disputà amb èxit ambels teòlegs musulmans més afamats, però precisament aquest èxit el portà a la presó per ordre del rei i a ser condemnat a mort, la pena li fou commutada per l’expulsió, gràcies a la intercessió d’un tunisià notable. Durant la sortida de la ciutat fou objecte d’insults i maltractes fins que s’embarcà en una nau que el portà a Nàpols, on hauria arribat a finals de 1293, allí va finalitzar la “TaulaGeneral”, començada a Tunis, “el sisè seny” o ”Afatus” (vegeu afat), “Flors d’amor e flors d’intel·ligència”, al regne de Nàpols va ser autoritzat a predicar a grups musulmans establerts allà i va ensenyar públicament la seva Art.[3][1]
[modifica] Rex bellator i l’afany de croada

Article principal: Rex bellator

Llull lliurant la seva obra a al papa i als reis
Llull agredit a Bugia...