Alain de Botton

• Epicur.

A aquest capitul titulat: ''Epicur i la felicitat'' se'ns parla de com a l'antigüetat es buscaba en la filosofia el secret de la felicitat, però sols Epicur ha donat respostes tan sugerents i relevants. Sobre ell se sap molt poc ja que els seus llibres es van perdre al llarg dels segles.
Epicur deia que tots podem trobar la felicitat, però el problema hi era en que busquem enel lloc equivocat. Al contrari que molts filòsofs ell deia que no tenim que sentir-nos culpables per desitjar una vida divertida i placentera, a més es comprometia a monstrar-nos el camí cap a ella.
Es diu de que nosatres pensem que si tenim suficients diners per a comprar el que vullgam ja podem ser feliços, però abans de fer això Epicur ens aconsella que recapasitem, perquè és fàcil pensarque els diners ho poden fer tot, però no es així. Epicur buscava una vida feliç, li agradava el sexe, la risa i la belleça, però es dedicava a demostrar que la felicitat és un assumpte més complex del que pareix.
S'exposa un exemple on Epicur s'aseguraba que el plaer era la meta de la vida, i després un altre on es diu que ens podem sentir atraits pels béns materials, en la creencia de queaquestos ens faràn feliços, però que moltes vegades ens equivoquem. Així que Epicur deia haver trobat les nostres verdaderes necesitats, i el primer d'ells era tindre amics.
Per a Epicur l'amistat era molt important, i tal és així que quan va arribar a Atenes, va comprar una casa i els va dir als seus amics que visqueren allí amb ell. Epicur creia que els amics portaven la felicitat, la diferència ésque ell pensava que per aconseguir la felicitat els amics tenien que ser uns companys permanets, i això era el que el diferenciava de la idea de la felicitat.
La segona necesitat era la llibertat, i per aconseguir-la, ell i els seus amics se'n van anar de Atenes, la llibertat per a ell era tenir independència econòmica.
Per últim Epicur creia que hi havia un terncer ingredient per a lafelicitat: una vida ben analitzada, és a dir, una vida en la que es reserva-se temps per a la reflexió, i per tant per a fer analitsi del que ens preocupa.
I està clar que els diners no fan infeliç a algú, però la idea d'Epicur era que si no en tenim, però si tenim els tres bèns, amics, una vida ben analitzada, i autosuficiència, no tendrem problemes per a arribar a ser feliços, i pel contrari sitenim molts diners, però no els 3 bèns per a ser feliços no ho serem.


En la meua opinió pense que Epicur té gran part de la raó, ja que els diners no ens contitueixen la felicitat, però si és veritat que a vegades ens ajuda a sentir un sert plaer en algún que altre moment, com li pasa al xic que compra coses compulsivament, en el moment que està compran el que vol se sent molt bé, elproblema és que després de remordiments i s'arrepenteix, i per tant és millor no tenir tants diners però si tindre els 3 inredients que nomena Epicur per a ser feliç.









• Sócrates.

Aquest capitul que es titula: ''Sócrates i l'autoconfiança'' ens diu que les idees de Sócrates les coneixem pels diaris anotats pel seu discipul Plató. Es va casar amb una xica famosa pel seu caràctercomplicat, i quan es preguntava perquè s'havia casat responia que un domador debia practicar amb animals ariscos. Hi havia algo que destaca a Sócrates de la resta, pot ser va ser el més gran filòsof, però també es deia d'ell que era un home sense higiene.
Els peculiars hàbits de Sócrates probaben una de les seues idees més inspiradores: la que debem tindre confiança en les nostres pròpies idees,sense deixar-nos influir per idees agenes. S'exposa l'exemple de que no som tan diferents els humans a un rebll d'ovelles, ja que moltes vegades seguim el rebany i ens dona por separar-nos del grup.
Per a decidir quan seguir als liders, i quan estar en desacord, Sócrates estaba en posició de ventaja ja que tenia acces directe a elles, ell miraba com es reunia el poblat a àgora, i pasaba el dia...