alfabetisme

NOTES SOBRE ELS ANALFABETISMES I L’ALFABETITZACIÓ

en “Enseyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia”. AEPCFA. Curbet Edicions. Girona. 2011


Sabem que les CiènciesSocials en general -quelcom?- i l’educació i el llenguatge en particular no són neutres ni neutrals i, per tant, parlant d’analfabetisme i alfabetització tindrem opinions per a gairebé tots els gustos.Especialment tindrem opinions per als dos tipus de gustos més universals entre qui ens dediquem professionalment a l’educació: els que viuen de, treballen a favor de o creuen en la pedagogia capitalistai els contraris, els que treballen, creuen i militen en la pedagogia popular (i viuen... del que poden).

Com que no volem enganyar ni confondre cap persona que llegeixi aquest text, cal que diemabans de continuar que ens considerem del segon conjunt. Això vol dir que no parlarem de l’alfabetització com parlen el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i les grans empreses transnacionalsque, a més a més de “rescatar” la banca “en perill” amb els diners de les retallades als nostres drets i serveis bàsics, decideixen els grans temes del món ajudats per la seva claca i els actors,conscients o no, de les seves polítiques educatives a casa nostra. Parlarem de les experiències alfabetitzadores pròpies de l’Educació Popular barroerament silenciades, per cert, i ocultades entrenosaltres. Demagògia? No. Un exemple a mena de justificació: quants professionals de l’educació (no parlem ja del públic en general) sabem que amb la voluntat política del President Hugo Chávez, fill demestres per cert, i el mètode audiovisual cubà “Yo, sí puedo” la República Bolivariana de Veneçuela celebra ja sis anys lliure d’analfabetisme després d’haver alfabetitzat a més d’1.480.000 personesadultes en menys de dos anys? Una República, “dictadura” per a la premsa “lliure” de casa nostra i altres societats de la informació, que en plena “crisi” econòmica mundial, ha augmentat en els...