alfons x
Páginas: 49 (12168 palabras)
Publicado: 13 de enero de 2015
Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).
Taula de continguts [amaga]
1 Orígens familiars
2 Política cultural
3 Núpcies i descendents
4 Referències
5 Enllaços externs
6 Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa
Orígens familiars[modifica | modifica el codi]
Fill gran de FerranIII de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.
Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendiaRabat.
Estàtua a Madrid (J. Alcoverro, 1892).
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de laCerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nét, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduïtnombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També vafomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia), Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'anysegüent.
A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,[1] Alfons va decretar el des-heretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare.
Política cultural[modifica | modifica el codi]
Il·lustració d'unproblema d'escacs al Libro de axedrex, dados y tablas, publicat a Sevilla el 1283.
Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, iles Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.[2]
Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí.
L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una importantlabor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.
Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]
Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui tingué dos fills:
la...
Taula de continguts [amaga]
1 Orígens familiars
2 Política cultural
3 Núpcies i descendents
4 Referències
5 Enllaços externs
6 Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa
Orígens familiars[modifica | modifica el codi]
Fill gran de FerranIII de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.
Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendiaRabat.
Estàtua a Madrid (J. Alcoverro, 1892).
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de laCerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nét, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduïtnombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També vafomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia), Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'anysegüent.
A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,[1] Alfons va decretar el des-heretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare.
Política cultural[modifica | modifica el codi]
Il·lustració d'unproblema d'escacs al Libro de axedrex, dados y tablas, publicat a Sevilla el 1283.
Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, iles Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.[2]
Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí.
L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una importantlabor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.
Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]
Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui tingué dos fills:
la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.