Alfred hitchcock

Alfred Hitchcock va néixer el 13 d’agosto de 1899 a Leytonstone (Londres). Va ser fill d‘una família catòlica, William Hitchcock i Emma Jane Wehlan, propietaris d’un negoci de comestibles (fruites i verdures). Tenia dos germans més grans que ell; William (1890) i Ellen Kathleen (1892) i, en aquells temps gosaven d’una certa estabilitat econòmica, però tampoc vivien de manera excessivamentmodesta.

La figura del seu pare va intervenir, de manera molt especial, amb la formació del caràcter i la personalitat del xiquet. [1]

Va viure una infància disciplinada, bastant excèntrica i solitària, sempre des d’un racó, amb els ulls ben oberts, observant tot el que passava al seu voltant.
Per a Hitchcock, el seu pare era el típic comerciant, el qual disposava l’ordre, la disciplina il’austeritat a la cima de l’escala de valors per tal d’afrontar la vida. D’aquesta manera l’autoritarisme i el rigor moral van presidir l’educació del jove Alfred. (D’aquí cal destacar el interès del director pel que fa al tema de la culpabilitat, omnipresent en tots els seus films, i la qual és l’esquema comú de la trama profunda de les històries que, normalment apareix como una al·legoria sobre el pecat ila retenció).
Hitchcock parlava molt poques vegades de la seva mare, i no obstant, de gran intentà sempre mantenir-la al seu costat.

Les repercussions del catolicisme respecte a la seva personalitat s’accentuaren durant els anys d’escolarització. Al 1906 la seva família es va traslladà a una altra població per obrir un altre establiment, allí ingressà a l’escola La Casa Conventual Howrah, aPoplar.
Però al cap d’uns anys, Alfred abandonà la Casa Conventual perquè es tornaren a traslladar, aquesta vegada a Stepney on el jove ingressà al Col·legi de Sant Ignasi, fundat pels jesuïtes al 1894, i especialment reconegut per la disciplina, el rigor i l’estricte sentit catòlic.
Aquest centre jesuïta deixà una profunda petjada a Hitchcock per la forma en com eren tractats.

- Elmateix Hitchcock ho explicaria anys més tard: «El mètode de càstig, per suposat, era altament dramàtic. L’alumne havia de decidir quan acudiria al càstig que se li havia aplicat. Havia de dirigir-se a l’habitació especial on es trobaven el cura o el germà. Semblant com quan et dirigeixes a la teva execució. No feien servir la típica corretja amb que flagel·laven als nois a les altres escoles. Era unacorretja de cautxú».

Aquesta pràctica va accentuar la por del petit Alfred a tot allò que era prohibit i li descobrí els condiments més emocionants del suspens, aquella tèrbola confusió sadomasoquista que floreix davant lo imminent i lo fatal.
Fins als catorze anys va residí al col·legi. Al primer curs destacà per la seva aplicació, i va obtindre un dels sis premis honorífics que la direcciódel centre concedia. Havia aconseguit una classificació d’excel·lent en llatí, francès, anglès i formació religiosa: les assignatures que, segons el criteri dels mestres, eren de major importància.
No obstant això, l’últim any a Sant Ignasi se li despertà el costat bromista i transgressor, o millor dit del jove Cocky, sobrenom que li posaren els seus companys.
- Es dedicava a robar elsous del galliner dels jesuïtes per llençar-los contra les finestres de les habitacions dels sacerdots; o, ajudat per còmplices feia la guitza alguns companys de classe, etc.

Per un costat irònic i per l’altre infractor de la llei, ell només tractava de manera lúdica i indirecta de superar el complex de culpa, això si, sempre d’una forma inconscient.
Aquestes facetes apareixerien més tard com unade les característiques típiques de la seva filmografia.

Hitchcock recordava aquests anys amb amargura i, al mateix temps com van influir a la seva obra:

«Si han set educats pels jesuïtes com jo ho vaig ser, aquests elements tenen importància. Jo hem sentia terroritzat per la policia, pels pares jesuïtes, pel càstig i per moltes coses més. Aquestes són les arrels del meu treball»....