Alfree

Esborrany

Diari interestelar, 14/04/2590. Tripulació del Gless27.
Avui comence a escriure aquest diari i que continuaré escrivint fins a que tormen a casa.
Portem ja 18 mesos des de que vam abandonar el nostre planeta, Gliese.
Gliese és un petit astre que orbita al voltant de l'estrela Mirach, al sistema Miracher-A, a la galàxia d'Andròmeda. Està situat a una distància ideal de Mirach ireunix unes bones condicions climatologiques (gràcies a l'atmosfera composta, principalment, per Nitrogen i Oxigen) per a que puga haver vida en ell. A banda d'aixó, ha pogut aparèixer vida gràcies al dioxid de dihidrogen (H2O2), o com nosaltres l'anomenem, Fluidium, un compost que es troba majoritàriament en estat líquid i que el nostre organisme necessita per a viure.

Aquestos últims 2 anys,Gliese ha patit molt i està passant per un període molt dur.
Cada vegada, les reserves de fluidium son menors a causa de la gran contaminació dels jaciments per la industria pessant i el gran consum que es fa d'ell. Es impossible sintetitzar un compost que puga reemplaçar-lo i se'ns acaben les idees. Solament tenim una alternativa viable, buscar fluidium o algun compost molt similar fora deGliese, a altres sistemes o galàxies ja que al nostre sistema, l'únic planeta que té aquest fluït és el nostre. Els altres 6 planetes, segons les nostres investigacions, són només cossos celestials rocossos, sense cap atmosfera, amb temperatures que arriben als 500º de mitjana, coberts per tempestes d'àcid fluorhídric i sense cap rastre de fluidium.
Per aixó estic jo i la meua tripulació. Sóc KalLemen, capità de la nau Gless27, un carguer de tipus C (amb una gran capacitat de càrrega, uns 1000 milions de L) i estic al comandament d'aquesta missió. El nostre objectiu, com he dit abans, és bucar jaciments de fluidium a altres planetes d'altres galàxies i agafar tot el que puguem per portar-se'l de voltat al Gliesse abans de que siga tard.
Per a aconseguir el nostre propòsit, hem seguit unaruta traçada pels nostres satèl·lits i ordinadors, on creiem que, més allà dels sistemes d'Alpheratz o Tubus, dos dels sistemes més propers al nostre, trobarem algun planeta on hi hagi algun compost similar al H2O2 o el mateix fluidium. No hi ha tornada a casa sense complir el nostre objectiu.

Diari interestelar, 28/04/2590. Tripulació del Gless27.
No puc queixarme de la meua estada a la nau idel viatge. Tinc de tot ací: mejar, una gran reserva de fluidium, entreteniment, diversió, una gran tranquilitat... Quasi estic millor ací que en Gliese. En Gliese ara era tot baralles i discussions entre la gent i el govern. La població patia una gran manca de fluidium i el govern havia fet una gran retalla en el suministrament d'quest. Havien començat a aparèixer manifestacions, vagues i fins itot assalts per part de les guerrillles a les petites reserves que quedaven per tal d'agafar un poc d'aquest fluït i no morir deshidratats. Es molt trist dir que vius millor a una nau de càrrega que al teu propi planeta, pero és la veritat i és el que hi ha. A més, gaudisc d'una gran companyia ací. En Gliese era una persona solitària encara que tenia família, ma mare i el seu marit( no era elmeu pare, ell va morir fa temps, executat davant el parlament junt amb altres 5 més, per un delicte que ell nunca va cometre ).Açó és tota la família que hem queda pero, ara he trobat la meua segona família en aquesta nau.
La meua tripulació està composta per 6 persones i jo. Tres d'ells són tecnoenginyers i s'encarreguen de la cura i el manteniment de l'astronau. Altres dos, Ximn i Plia, unaparella de casats, en són el pilots i per últim, Axel, és el cap de seguretat de la nau. Axel s'encarrega de que tota la gent de la nau estiga fora de perill i a més és l'encarregat de la infermeria. La majoria d'ells, com les seues famílies, patien como tots un gran manca de fluidium, per aixó, al vore aquesta oportunitat de poder tornar a gaudir de la vida com abans, de poder aconseguir més...