ALGEBRA



Principio del formulario

Final del formulario

Inicio

Documentos

Tests

Amor

Magazine

Creaciones

Seguridad

Vagoteca

Blog

Correo






Documentos
Trabajos y Tareas
Matemáticas
Àlgebra
Descartes. Signes. Numeri absurdi. Equacions impossibles o incompatibles. Resolució de problemes # Signos. Sistemas de ecuaciones incompatibles
Enviado por: Irene Soler

Idioma: catalán

País: España40 páginas




publicidad
publicidad


“L'àlgebra és generosa: sovint ens dóna més del que li demanem.”
Jean le Rond d'Alembert
Filòsof, físic i matemàtic francès del segle XVIII
Coautor amb Diderot de la més famosa Enciclopèdia
“Per resoldre un problema referent a nombres o a relacions entre quantitats, només cal traduir el problema del llenguatge ordinari a l'idioma algèbric.”
ArithmeticaUniversalis, Issac Newton, 1707
El mateix Newton, matemàtic, físic i astrònom, va ensenyar mitjançant exemples com s'ha de fer aquesta traducció. Mireu-ne un:
“A una persona afeccionada a les endevinalles li van preguntar la seva edat. La seva resposta va ser molt complicada:
Multipliqueu per tres els anys els anys que jo tindré d'aquí a tres anys i resteu-hi el triple de l'edat que tenia fa tres anys.Així obtindreu l'edat que tinc.
Quina era l'edat d'aquesta persona en el moment que li van preguntar l'edat?”
La traducció del llenguatge ordinari a l'idioma algèbric és aquesta:
Nombre d'anys que busca: x.
Edat d'aquí a tres anys: x+3.
Edat de fa tres anys: x-3.
Equació que s'obté: 3 (x+3) -3 (x-3) = x
3 (x+3) -3 (x-3) = x
3x + 9 - 3x + 9 = x
3x -3 x - x = -9 -9
-1 = -18
x = 18/1
x = 18
Lasolució d'aquesta equació es l'edat de l'aficionat a plantejar endevinalles.
ÍNDEX
 Introducció........................................................................................................11
 Presentació.......................................................................................................15
 El “papirRhind”.................................................................................................19
 Una mica d'història...........................................................................................23
 Els precursos de l'àlgebra................................................................................27
 Diofant d'Alexandria
 Muhammad al-Hwarizmi
 René Descartes
 Signes ambhistòria..........................................................................................39
 Numeri Absurdi.................................................................................................45
 Resolució d'equacions......................................................................................47
 Equacions impossibles o incompatibles
 Resolució deproblemes...................................................................................53
 Problemes impossibles o incompatibles
 Entreteniments..................................................................................................65
 Els jocs dels matemàtics..................................................................................7312.Conclusió..........................................................................................................77
13.Bibliografia........................................................................................................81
Fa més de tres mil cinc-cents anys, els egipcis resolien ja equacions de primer grau amb una incògnita.
“Per resoldre equacions ha fet falta usar equacions per explicar aquestes situacions.”
De l'exposició CAOS, Museu de la Ciència, curs 1994-95
1.INTRODUCCIÓAquesta frase expressa dues realitats. La primera, que molta gent té por de les matemàtiques i fa tot el que pot per no usar-les. Un dels objectius de la ESO és vèncer aquest terror.
La segona, que els problesmes reals consisteixen, moltes vegades, en la determinació del valor que ha de tenir una quantitat desconeguda per tal d'aconseguir un cert objectiu. Quan es vol analitzar un problema...