Algo va mal

Algo va mal
Al capítol 6 Tony Judt dedica un apartat al cas dels ferrocarrils per explicar la crisi de l’Estat del benestar actual. Per què ho fa? Desenvolupa històricament aquesta resposta tenint en compte les idees i la cronologia exposades al conjunt del llibre. Com a part del teu raonament, tingues en compte les frases atribuïdes Margaret Thatcher i Ronald Reagan “la societat no existeix,només hi ha individus i famílies” i “l’Estat no és la solució, sinó el problema” que apareixen al capítol 3.
Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats com a conseqüència del conflicte bèl·lic. Amb l’objectiu d’iniciar la reconstrucció del continent, a l’Europa occidental es van prendre tot un seguit de mesures financeres per respondre als problemes de lareconstrucció després de la guerra i les regles del futur desenvolupament econòmic.
La iniciativa més important va ser la proposta nord-americana d’ajuda econòmica als països de l’Europa occidental: el Pla Marshall. I és que arribats a 1948, l’economia europea de postguerra es trobava en una situació crítica i calia adoptar mesures ràpides per donar la volta a una situació econòmica i social explosiva.Així, el Pla Marshall va ser el motor de la reconstrucció europea. Van afluir a Europa milions de dòlars procedents de préstecs i donacions que van permetre als Estats Europeus, una injecció de capital per a reactivar l’economia i evitar un esclat social.
Iniciada la reconstrucció, l’Europa occidental i Estats Units, va començar un llarg període de creixement econòmic. Es va experimentar unamillora de la renda per habitant, un increment dels salaris i uns índex d’atur relativament baixos. De la mateixa manera, va produir-se una progressiva terciarització de la població activa, ocasionada per l’augment de les activitats de serveis: oci, turisme, ensenyament, sanitat, transport, etc.
Aquest desenvolupament no va ser fruit del desenvolupament natural del capitalisme, sinó que va anaracompanyat de la intervenció de l’Estat en matèria econòmica. D’aquesta manera, el model econòmic keynesià de capitalisme combinat amb una expansió de la despesa pública per a garantir a tots els ciutadans l’accés a serveis fonamentals com la sanitat, l’educació, les prestacions d’atur o les pensions com a mitjà de redistribució econòmica i igualació social va caracteritzar el període. És el naixementde l’Estat del Benestar .
Si bé l’Europa occidental va mantenir la propietat privada i l’economia de mercat, es va estendre la política de nacionalització d’indústries i serveis i la creació d’empreses públiques de titularitat estatal. En conseqüència, l’Estat va prendre un paper econòmic fonamental en aquells sectors considerats d’importància estratègica per al desenvolupament nacional .D’altra banda, es van elaborar plans de desenvolupament econòmic nacionals i es va fixar un nou marc laboral d’evident caràcter progressista i socialdemòcrata.
El nou Estat del Benestar va afavorir, mitjançant la introducció de polítiques redistributives de la renda i d’uns sistemes d’impostos que gravaven els ciutadans en funció de la renda i la riquesa, un augment dels ingressos estatals que van ajudara finançar els nous serveis prestats a la ciutadania, com ara l’ensenyament públic i gratuït, la universalització dels serveis d’assistència sanitària, la introducció dels subsidis d’atur i invalidesa o els sistemes de jubilacions i pensions.
D’arrel socialdemòcrata, però introduït fonamentalment per governs conservadors, l’aplicació d’aquest capitalisme d’arrel keynesiana va permetre, al llargdels anys cinquanta i seixanta, crear unes societats fonamentades en el desenvolupament de les classes mitjanes, fet que va derivar en una relativa estabilitat política i social.
Durant un cert període l’Estat havia incrementat progressivament els serveis que oferia a la societat, creant expectatives de majors serveis a la població, fins al punt de que es incapaç de fer-ho sense augmentar...