Algo va mal




El llibre “El món no s’ensurt” de Tony Judt parla del pensament que té l’autor sobre la vida política i el sistema econòmic que tenim en l’actualitat i com hem arribat fins aquí. En termesgenerals Tony Judt argumenta, d’una manera crítica i que incita a la reflexió, els errors i els èxits del passat i del present i com, segons ell, s’hauria de tornar a repensar l’Estat per tal que, en unfutur, els nostres fills i néts tinguin un món millor.
El segle XX ha estat un període ple de canvis i innovacions, sobretot de pensaments i de maneres de veure la política i l’economia.
Desprésde la Primera Guerra Mundial, amb la caiguda del imperialisme, de les dictadures sorgides del desastre social provocat per la guerra i de la consecució de la Segona Guerra Mundial, el món va quedardividit en dos blocs molt diferenciats entre ells, el capitalisme i el comunisme.
A partir de 1945 va sorgir l’Estat del Benestar de la postguerra, obra dels socialdemòcrates, amb el qual es va reduirl’extrem de desigualtat de la riquesa i la pobresa i Occident va entrar en una era de bonança i d’igualtat de recursos per a tothom.
Les generacions d’aquest període, i fins els anys 60, defensavenque per tal d’aconseguir aquest Estat del benestar i l’equilibri de la societat ho havien de fer entre tots, és a dir, lluitar tots per a un fi comú. Aquesta havia estat sempre la lluita de lapolítica d’esquerres.
A partir de la dècada dels 60, però, a causa dels canvis sorgits de l’automatització de les fàbriques, que van reduir en gran mesura al proletariat urbà (treballadors d’aquestesfàbriques), l’esquerra va perdre el sentit de propòsit comú i es va acabar dividint entre comunisme i liberal-socialdemocràcia.
Aquesta divisió, va provocar un canvi de pensament en les generacionssegüents, que es basava en el individualisme, concepció que defensa la lluita per les necessitats i drets de cadascú.
En aquest punt és on Tony Judt diu: “En el curs de poc més d’una dècada, el...