Alguna cosa

“Un estil de vida, una vida digna plena de benediccions.
Truman és autèntic, real, res fals però tot està controlat!!!
Truman no té res fals, sense guió, sense apuntador, és genuí, és vida!!”

Amb aquestes frases introductòries ens podem fer una breu idea de la pel•lícula analitzada, del que ens pot arribar a manipular el nostre entorn, la nostra societat ja que ens pot controlar i dirigirtot, des del temps, la nostra família, les relacions, amistats, sentiments etc.

Ens trobem vers un programa, dirigit pel director Christof, on hi ha una creació d’un món dins d’un món, on se’ns vol mostrar la capacitat de controlar una vida amb el seu entorn, des del moment que neix, un part el qual va coincidir amb la data d’inic del programa fins la data d’avui on Truman un noi d’uns 30 anysviu en una illa, on tot està controlat, marcat, estudiat i analitzat, tothom està pendent dels seus moviments, pensaments, melancolies…. Aquí podem veure com una persona se la pot envoltar de tanta mentida, falsedat, evitant que es confronti amb certes realitats de la vida que no es volen per ell, fins al punt que evitant la trobada amb el seu pare, fent desaparèixer persones molt important perell etc., ja que és el que vol la societat . Durant tot el rodatge Truman està pensant com pot fer per marxar d’aquella monotonia i control, fugir cap l’ illa Fiji on creu que allà trobarà una altra vida, una realitat diferent, el seu “amor vertader” Silvia Garden, la seva realitat pura, una noia que va intentar salvar-lo o més ben dit ensenyar-li el món exterior, la vida real on tot passa sensecap tipus de control, de plantejament però no pot, per tot el funcionament i rodatge de la història no pot accedir amb ell i explicar tot tal i com és.

Truman arriba un punt que es vol afrontar a tot i escollir ell el seu propi futur.

“Buenos días!! por si no nos vemos luego,buenos días, buenas tardes y buenas noches,”

Vivim en una societat, grup de persones les quals viuen en unterritori concret, on estan sotmeses a un sistema comú d’autoritat política i les quals posseeixen unes característiques comuns que les fan diferents a altres grups que els envolten. Aquesta societat, es troba immensa en un procés de socialització continu el qual comporta que es formin unes normes, unes regles, uns rols, en diferents status que fan que hi hagi una certa relació amb un respecte,compromís...... Aquestes normes, a vegades, es poden arribar a transformar en obligacions que el nostre entorn ens marca. Sense donar-nos compte ens trobem immersors en una rutina, en la qual no saps com has entrat o perquè hi ets però ja està estipulada i marcada des de que arribem al món, naixem en un cert nivell, amb un status que s’ha d’anar mantenint, controlant, equiparant, respectant... però encerta manera és el que ens ha tocat.

En la frase escollida “Buenos días!! por si no nos vemos luego, buenos días, buenas tardes y buenas noches,” de la pel•lícula analitzada El Show de Truman, podem veure reflexada la capacitat de compromís que a vegades tenim vers el nostre entorn, estem submergits en un control social amb unes normes de comportament pautades. En aquest cas Truman, elprotagonista de l’obra fa una exageració del seu comportament diari, de la seva actuació, en el rol social en el que viu i es envoltat. Dins de la nostra estructura institucional on hi ha diferent grups, subgrups fins que formem una escala de jerarquització dins d’un status, on un una part de la societat entra en un joc o rutina, un rol social i nosaltres fem el nostre paper que ens toca, que hem escollit oque moltes vegades se’ns ha pautat, fem d’actors, ja que hem de tenir present que en la societat que està o estem és com un teatre i cadascú té un paper.

“Nunca has pensado Marlon, que tu vida ha sido conducida en cierta dirección?”

Truman es planteja el dubte de que està immers en un control social perfeccionista, amb un vida organitzada i planificada perquè tot sigui perfecte, des de...