Alik

Totes les paraules que utilitzem pertanyen a una o altra categoria gramatical. La classe de paraula -la categoria gramatical- depén de l’essència substancial (és a dir, allò que designa la paraula).Però, a més a més, les paraules depenen d’aquelles relacions que mantenen amb d’altres, i amb les quals formarà un tot.
Així com nosaltres som persones individuals (paraules), que unides formemuna família (sintagmes) i on ocupem un lloc (element) i realitzem diversos papers (a voltes de pares, a voltes de fills, a voltes cosins, etc...) és a dir, canviem de paper (funció semàntica) respectedels altres elements de la família. Així com cada família realitza una funció o tasca determinada (funciósintàctica) segons la relació que manté amb la resta de les famílies. De la unió d’un conjunt defamílies –sintagmes- formem un poble
(oracions).
Segons l’essència serà una classe o una altra de paraula, segons el tipus de
relació estructural formarà part d’un tipus de sintagma o d’unaltre, i els sintagmes tindran una funció o una altra segons la relació amb les altres paraules o sintagmes, però, hi ha un altre element molt important que supervisa els altres: la SEMÀNTICA (és adir, el significat que transmetem ha de ser coherent).
Així, per exemple, l’oració: “Nosaltres estudiem idiomes” és correcta des del
punt de vista gramatical, sintàctic i semàntic, i per tant, ésuna oració vàlida. Però, en canvi, l’oració: “Nosaltres cantem cadires” no és una oració correcta. I no ho és per un motiu obvi “les cadires no es poden cantar”, és incorrecta des del punt de vistade la semàntica, i per tant, no és vàlida.
En última instància ésla semàntica (el significat) el que predomina per damunt
de tot el procés, perquè sinó serien correctes oracions agramaticals.Tornant a la comparació utilitzada abans: podem dir que nosaltres som fills respecte dels nostres pares, però, que no podem ser els fills respecte dels nostres germans, o dels nostres oncles......