Alimentació i Cultura a l'Àsia Oriental.

Introducció.
Analitzant els fenòmens culturals, la forma de pensar existent a cada societat, els seus valors, coneixements, creences, ideologies, entre d'altres exemples il·lustratius, ens ajuden a comprendre l'alteritat amb la possibilitat d'entendre'ls i respectar-los, mai jutjar-los malgrat que algunes o moltes situacions siguin completament oposades a les nostres o que impliquin actesque posen en risc la vida dels seus membres.
Segons aquest sistema analític s'observa l'existència de cultures més o menys afins entre sí. Si bé és cert que aquest fet implica semblances i diferències polítiques, econòmiques i socials, la base la trobem en els factors culturals, eix vertebrador de cada societat que dóna com a resultat una cultura que deixa la seva empremta a la política,economia, societat, filosofia de vida i creences religioses.
Pot resultar fàcilment agosarat pensar que la cultura és superior a la resta de factors esmentats, no obstant l'Àsia oriental ens en dóna diverses proves: el culte als avantpassats i el respecte envers els membres de més edat, per la seva experiència acumulada durant els anys, ens facilita entendre els motius pels quals la família tétanta rellevància a la Xina que culmina en cerimònies privades i ofrenes diverses als ancestres; els xinesos prioritzen la col·lectivitat a la individualitat atès que la cooperació és la base per assolir el bé comú i així funcionava mentre Mao era el líder, el guia, una mena de pare pel poble, motiu pel qual si ens fixem en les imatges de l'època és fàcil veure com anaven tots vestits de forma moltsimilar, sense diferències de gènere i prenent de referència la indumentària del propi Mao, l'exemple a seguir, l'únic que anteposava el nom a les obres, argumentat sobre la base que era ell qui prenia les decisions, generalment acceptades pel poble, donat que els tenia ben ensinistrats des de petits tenint en compte que la seva educació, tant a l'escola com en l'àmbit de la família, es centravafonamentalment en la ideologia maoista recollida en el "Libro Rojo", insistint el que calgués fins que ho tinguessin ben assumit.

1.- Defineix "cultura alimentària", explica què són "universals" i "particularisme" posant exemples de diferents cultures alimentàries.
De forma genèrica el terme "cultura alimentària" agrupa les normes, el sistema de classificació, els coneixements i lescreences sobre l'alimentació[1]. Al mateix temps es considera com a fet humà perquè la nostra espècie està directament lligada a l'alimentació, tant en el seu aspecte nutricional com protocol·lari.
Els "universals" estan delimitats com a fet cultural per distingir-ho de la nutrició com a fet biològic[2]. Parlem de paràmetres culturals genèrics i comuns a les diverses "cultures alimentàries". Undels elements que els caracteritzen és el fet de cuinar, però en podem afegir uns quants més: l'ús de les espècies per condimentar els aliments, els estris de cuina per guardar, cuinar i servir els productes culinaris, el fet de compartir els àpats amb la família i amics, els propis sistemes culinaris, etc.
Per contra, els "particularismes" es refereixen als trets específics d'una cultura queno apareixen a la resta a fi de d'identificar-ne les maneres pròpies de menjar i, per extensió, marcar-ne les diferències més rellevants envers les altres[3] (nosaltres emprem forquilla i ganivet per menjar carn i a la Xina, bastonets, perquè la carn, verdures, hortalisses, peix, etc., es cuina tallada a trossets petits). Com a referents exemplificatius podem destacar-hi la paella, el sushi, latempura, etc., no obstant, la globalització els ha popularitzat i ha permès aplicar-los a d'altres cultures atès que són pràctics i avantatjosos a nivell general[4].

2.- Analitza les relacions entre factors ecològics i alimentació. Compara diverses cultures alimentàries segons aquests factors, veient com han incidit en cada cas.
Les diverses cultures alimentàries, entre les quals...