Alimentación

1) Explica com interaccionen biologia i cultura en el desenvolupament dels
comportaments alimentaris
Els éssers humans només poden menjar allò que els és biològicament comestible, i tenen unes necessitats que han de satisfer, per a aportar a l’organisme els nutrients necessaris. Les diferents societats construeixen les seves particulars i contingents formes de menjar.
La interconnexió i lainterdependència entre aquests dos factors té forma intensa i estreta. En l’ésser humà, la distribució dels episodis d’ingesta es veu influenciada per les normes socials que codifiquen el nombre i la composició dels àpats. Així doncs, el nombre de menjars que es realitzen al dia, la seva temporalització està fortament marcat per les normes culturals i l’organització del temps social.
Per la sevabanda, el comportament alimentari depèn dels mecanismes fisiològics però també dels processos cognitius. El control cognitiu té un paper important ja que influeix en els comportaments alimentaris, i es palesa en nombroses situacions: quan per obligacions socials o professionals s’endarrereix o se suprimeix un àpat o, a l’inrevés, quan en les festivitats s’ incita a menjar molt per damunt de lesnecessitat.
La cultura por interaccionar en els nostres gustos també segons la cultura de la zona. Les nostres eleccions alimentàries (dolç, salat, greixos, picant, etc.) són també influenciades per la nostre evolució i adaptació a l’entorn.
En sí, hi ha una gran número de factors que afecta als nostres comportaments alimentaris com poden ser: ecològics (ex. consumició d’insectes), tecnològics (ex.eines i mecanismes per cuinar), polítics (ex. definició d’aliments bàsics), econòmics (ex. consumició de determinats aliments segons el seu preu d’adquisició), socials (ex. en funció del gènere i del parentiu), culturals (ex. cura del cos per un esportista d’elit), històrics ( ex. a L’Àsia el cultiu d’arròs) o religiós (ex. Prohibició de determinats aliments.).
2) Explica el paper del’alimentació i la cuina en el procés d’hominització
L'hominització és un procés genètic accelerat per raons culturals en un mitjà físic i amb un ritme discontinu. Probablement sigui el mateix ritme que la resta d'espècies de la Terra, però amb una intensitat més gran, és a dir, canvis en els mateixos moments, però de més intensitat. El seu tret principal és el desenvolupament de la intel·ligència reflexiva,del pensament conceptual. Això es pot percebre arqueològicament per les restes d'útils lítics, que impliquen l'ús de les mans per ordre del cervell, però sovint és difícil distingir entre alteracions antròpiques i casuals.
El primer i més important mecanisme pel qual va funcionar l'hominització va ser el desafiament ecològic. Fa uns 22 milions d'anys, en l'era Terciària, el clima va canviar. Elbosc tropical es va convertir en una sabana semiàrida. Aquest canvi del clima i del paisatge africà està al darrere d'un canvi anatòmic dels primats que adoptaran la posició bípeda. El bipedisme, doncs, és una adaptació a les noves condicions mediambientals. Aquest canvi va tenir conseqüències tant positives com negatives. Entre els avantatges cal destacar l'increment del camp de visió, l'estalvid'energia en els desplaçaments, la menor exposició corporal a les radiacions solars, el transport dels aliments, la possibilitat de fabricar eines i de recol·lectar fruits.
En aquest context alguns primats arborícoles van passar de ser recol·lectors de fruites a caçadors o, si més no, carronyers, la qual cosa va unida a un canvi a dentició omnívora. El menor nombre d'arbres va provocar una majorinseguretat, davant de la qual cosa era necessària una major capacitat d'observació, que s'associa a un augment de la intel·ligència. I l'aparició de la caça comporta la necessitat d'útils.
En aquest moment, el canvi d’alimentació, canvi de preparació d’aliments com pot ser l’aparició del foc comporta un canvi radical i positiu que ajuda al desenvolupament fisiològic i psicològic de l’esser...