Aloma

L’obra novel·lística de M. Rodoreda se serveix de diverses tradicions per a construir un
món narratiu propi, original, d’una gran bellesa i qualitat literàries:
-Realisme:- L’acció transcorre en un espai geogràfic concret (Barcelona) i en un marc
històric (la II República, la guerra i la postguerra) que sovint condiciona la vida dels
personatges.
-Presència de la realitat quotidiana.-Psicologisme: -Els esdeveniments no interessen per ells mateixos sinó per la seua
repercussió en la consciència dels personatges.
-Potència l’anàlisi del món interior dels personatges i l’explicitació
del seu punt de vista davant els fets on participen.
-Simbolisme: -Al llarg de la novel·la apareixen una sèrie de motius recurrents
(objectes, llocs, situacions…) amb valor simbòlic relacionats ambel personatge protagonista.
-Lirisme: La dimensió lírica o poètica ve donada per:
-La tècnica narrativa emprada:l’escriptura parlada.
-La importància dels records en la vida dels personatges.
-L’ús dels símbols
L’estudi dels protagonistes i els temes de les novel·les de M.Rodoreda ens pot ajudar a entendre millor el valor psicològic de la seua obra:
-Els protagonistes acostumen a ser quasisempre dones que viuen en conflicte amb el món (especialment amb els homes) i que experimenten dolor, el desencís i la infelicitat davant la vida. Busquen la salvació en el record d’un passat feliç i en la construcció de mons propis al marge de la realitat.
-Els temes i motius principals que es reiteren en les seues novel·les són les dificultats en les relacions humanes i la consegüent infelicitatque se’n deriva; la visió negativa de l’home, caracteritzat per l’egoisme i per l’ús del sexe com a forma de domini sobre la dona; la memòria i el record com a recursos per a combatre el pas del temps, la mitificació de la infantesa i la joventut, i la importància del somni en la vida dels personatges.

• Resum.
Aloma era una dolescent que vivia amb el seu germà (Joan), la seua cunyada (Anna)i el seu nebot (Dani) en una caseta amb jardí a un barri de Barcelona. El germà gran d'Aloma, Daniel, s'havia suïcidat feia 5 anys quan tenia 18. Això va marcar Aloma per a la resta de la seua vida, ja que sempre es preguntaria per què ho havia fet, per què no estimava la vida.
Una primavera arrivaren notícies sobre el germà de l'Anna, Robert, que vivia a Amèrica. Aniria a visitar-los i restariaamb ells un temps. Al principi a Aloma no li va agradar gens Robert, li pareixia molt desagradable. I la desconcertava adonar-se que quan alguna veina coquetejava amb ell, ella es posava gelosa.
A partir d'aquest moment començà a veure d'una altra manera a Robert però els seus sentiments vers ell eren confusos. A vegades li agradava trobar-lo mirant-la i s'imaginava com seria tindre nuvi o estarcasada, pel contrari, n'hi havia voltes que li repugnava aquell home. Un nit, que van anar tots dos a soles al cinema, ell la va besar.
Unes setmanes abans Dani havia enfermat i ara estaven preparats, ell i Anna, per a anarse'n a passar un temps a una masia al camp; el millor remei segons el metge era un canvi d'ambient.
Així doncs, Aloma es va veure sola; trobava molt a faltar Dani i estavadesconcertada per l'actitud indiferent de Robert vers ella. Per fi, la nit de Sant Joan, després de passar una vetllada molt divertida passejant i menjant gelats amb Robert, van dormir junts.
Eixe estiu va ser una època bastant feliç per a Aloma; Robert l'estimava i passaven molt de temps junts, encara que ella sempre tenia la sospita de que algun dia ell l'abandonaria i se n'aniria amb altra donaque ,de segur, l'estava esperant en Amèrica.
Quan començava la tardor van tornar Anna i el nen, aquest últim no havia millorat res; al contrari, estava més prim i desmillorat que mai, no acabava de curar-se i això no era un bon pressentiment.
Un dia Joan, va agafar Aloma i li va dir que necessitaven parlar. Amb l'excusa de donar un passeig sortiren de casa. Joan li digué que havia apostat la...