Aloma

13. Anàlisi d'un fragment de l'obra.



El passatge que més m'ha agradat ha sigut aquell en el que Aloma s'adona que està embarassada i no ho ha dit a ningú encara.

M'agrada perquè estava desitjant veure la reacció d'Anna, per si en aquesta ocasió, per fí, es sobresaltava, ja que és un personatge molt apàtic durant tota la novel.la. A més m'ha impressionat la força d'Aloma per suportar totel que li ve a sobre, ja que ocupar-se sola d'un fill és molt difícil. Així i tot no diu que Robert és el pare perquè no vol saber res més d'ell després de lo mal que s'ha comportat amb ella els últims dies. I em pareix molt bé que Aloma pense en l'educació del seu fill per damunt de tot, ja que l'esforç que haurà de fer per poder pagar-li l'escola serà molt gran, per no dir els comentaris quehaurà d'escoltar per part de la resta del veins que conèixen la seua situació.

La poeticitat neix d'una condensació derivada directament del subjectivisme i s'aconsegueix, preferentment, per l'al·lusió i l'elisió, amb la qual cosa es tendeix a la densitat. Descriu amb precisó i realisme els sentiments de l' Aloma gràcies a un vocabulari molt ric i a frases curtes però cuntundents.

9. Aspectesestructurals de l'obra. Tenir en compte el gènere al qual pertany.



De fet, Aloma és el retrat d'una adolescent ben típica d'un temps i d'un país, una adolescent que, com acostuma a ser propi d'aquesta edat, es veu poc preparada per a enfrontar-se amb la vida. Tanmateix, Aloma és una ficció que es vol realista i, per tant, la seva funció essencial serà la de desmitificar; per aconseguir-ho,inclourà a l'univers de ficció un parfil de productes de l'època que fomenten els somnis de les adolescents En efecte, Aloma és una novel·la psicològica i ciutadana -el tipus de ficció que hom considerava pertinent-, centrada en un personatge femení que dóna títol a l'obra i n'és el punt de vista dominant. El personatge es troba arrelat en un temps i en un país que Mercè Rodoreda coneix moltprofundament i, per tant, hi haurà una gran versemblança D'una manera semblant el cinema, art en plena expansió i popularitat, acostumava a presentar uns mons fastuosos i brillants, que contrasten amb el d'Aloma, pobre i d'escassos horitzons. I, així, l'oposició serà la Figura retòrica dominant d'aquest univers de ficció, a partir, ja, del nom de la seva protagonista, un nom que palesa la voluntat deMercè Rodoreda d'arrelar-se en una tradició clàssica i catalana. Per assenyalar el sentit progressivament negatiu i degradant d'aquestes relacions, Mercè Rodoreda fa que avancin estretament i inconfussible lligades al fil de les estacions. D'aquesta manera s'aconseguiran dues fites sempre importants en una novel·la: de l'una banda, de reflectir-hi el pas del temps, de l'altra, donar un significatespecial a allò que s'hi explica.

Aloma comença de fet, en un període ple d'esperances, quan l'hivern queda enrera, ja: «L'hivern ha estat trist. Tancats a casa, sense diversions, sense cap novetat». Mentre que, més endavant, la primavera, època del renaixement vegetal s'associa a l'arribada de Robert i a les esperances que aquest fet suscita en la vida d'Aloma. Els mesos s'escolen i entreRobert i Aloma es consolida un cert efecte, sobretot arran de la malaltia del petit Dani, que vetllen per torn de ni. Aquestes relacions es consumen plenament en una data clau, amb una llarga tradició, sobretot popular i al bell mig de l'estiu, el dia de la revetlla de Sant Joan:

D'una setmana ençà que hom ja sent coets. Les nits són endropidores i l'aire és una delícia de respirar-lo. Robert, totavui, s'ha mostrat més comunicatiu; un moment ha somrigut, els ulls mig clucs, li han brillat molt."

Però, a partir d'aquest moment de màxima intensitat, comencen a produir-se una sèrie d'esdeveniments de signe negatiu, associats a un temps atmosfèric cada cop més rúfol: mor el petit Dani, Joan notifica la venda de la casa i Robert se'n torna a Amèrica. Aloma, sola i esperant un fill, s'ha...