Aloma
Páginas: 14 (3268 palabras)
Publicado: 1 de diciembre de 2011
CORDÒFONS
Són aquells instruments en què el material que vibra és una o més cordes tenses. Segons el procediment que s’utilitzi per fer vibrar la corda es divideixen de diferent manera.
Hi ha diferents tipus de cordòfons.
CORDÒFONS FREGATS
En aquests instruments, la corda es fa sonar fregant-la amb un material adequat, o un arquet. El Violí és un instrument de corda fregada, el més agut dela seva família. Altres membres de la seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix. El violí es toca amb un arquet.
La viola és un altre exemple que es toca amb arquet. Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobredel violoncel.
La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus.
La viola deroda és un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central.
CORDÒFONS PINÇATS
En aquests instruments, la corda es fa sonar puntejant-la, és a dir, pinçant-la. Es pot puntejar-la detres maneres:
Amb els dits: Com la guitarra o l’arpa.
Amb una pua: Com la mandolina o el banjo.
Amb un teclat: Com el clavecí i el virginal.
L'arpa és un instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un o plectre.
La mandolina és uninstrument musical de corda. El nombre i tipus de cordes de la mandolina ha variat amb el temps i el lloc, però la configuració predominant actualment és la de la mandolina napolitana, amb quatre corde s dobles afinades como el violí (sol-re-la-mi). A diferència del violí, les cordes de la mandolina es pincen amb una pua. La caixa de ressonància pot ser còncava o plana.
El banjo és uninstrument musical cordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra, i un mànec. S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat de diversos instruments africans. El nom banjo pot ser derivat del terme Kimbundu mbanza.
El clavicèmbal o clavecí és un instrumentmusical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.
Cordòfons percudits
En aquests instruments, la corda es fa sonarpercudint-la, és a dir, picant-la.Es poden tocar de dos maneres.
Amb baquetes: Com el saltiri o el tamborí.
Amb un teclat: Com el piano i el clavicordi.
El saltiri és un cordòfon de la família de les cítares sense trasts. Es fa sonar pinçant les seves cor des amb un plectre o bé percudint-les amb martells. En alguns casos les cordes es pincen directament amb els dits. Les seves cordes,inicialment de tripa i després fetes de metall, són fixades per clavilles sobre una caixa de ressonància plana,
El tamborí és un instrument de percussió de dotze centímetres de longitud format per una caixa de ressonància amb estructura metàl·lica o de fusta recoberta de peces de pell. Es fa servir usualment per acompanyar el so del flabiol com per exemple en la cobla en la qual marca el ritme....
Són aquells instruments en què el material que vibra és una o més cordes tenses. Segons el procediment que s’utilitzi per fer vibrar la corda es divideixen de diferent manera.
Hi ha diferents tipus de cordòfons.
CORDÒFONS FREGATS
En aquests instruments, la corda es fa sonar fregant-la amb un material adequat, o un arquet. El Violí és un instrument de corda fregada, el més agut dela seva família. Altres membres de la seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix. El violí es toca amb un arquet.
La viola és un altre exemple que es toca amb arquet. Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobredel violoncel.
La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus.
La viola deroda és un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central.
CORDÒFONS PINÇATS
En aquests instruments, la corda es fa sonar puntejant-la, és a dir, pinçant-la. Es pot puntejar-la detres maneres:
Amb els dits: Com la guitarra o l’arpa.
Amb una pua: Com la mandolina o el banjo.
Amb un teclat: Com el clavecí i el virginal.
L'arpa és un instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un o plectre.
La mandolina és uninstrument musical de corda. El nombre i tipus de cordes de la mandolina ha variat amb el temps i el lloc, però la configuració predominant actualment és la de la mandolina napolitana, amb quatre corde s dobles afinades como el violí (sol-re-la-mi). A diferència del violí, les cordes de la mandolina es pincen amb una pua. La caixa de ressonància pot ser còncava o plana.
El banjo és uninstrument musical cordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra, i un mànec. S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat de diversos instruments africans. El nom banjo pot ser derivat del terme Kimbundu mbanza.
El clavicèmbal o clavecí és un instrumentmusical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.
Cordòfons percudits
En aquests instruments, la corda es fa sonarpercudint-la, és a dir, picant-la.Es poden tocar de dos maneres.
Amb baquetes: Com el saltiri o el tamborí.
Amb un teclat: Com el piano i el clavicordi.
El saltiri és un cordòfon de la família de les cítares sense trasts. Es fa sonar pinçant les seves cor des amb un plectre o bé percudint-les amb martells. En alguns casos les cordes es pincen directament amb els dits. Les seves cordes,inicialment de tripa i després fetes de metall, són fixades per clavilles sobre una caixa de ressonància plana,
El tamborí és un instrument de percussió de dotze centímetres de longitud format per una caixa de ressonància amb estructura metàl·lica o de fusta recoberta de peces de pell. Es fa servir usualment per acompanyar el so del flabiol com per exemple en la cobla en la qual marca el ritme....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.