Aloma

Capítol 1

Aloma comença a recordar el dia en que li van posar aquell nom. és primavera i Aloma encara recorda la mort del seu germà i en Joan quant cremava els llibres d’ell. Van rebre un telegrama del germà d’Anna. Al cap d’uns dies, Aloma va veure un gat blanc, que entrava al jardí a reposar. Al cap de poc temps, va tenir una gatada. va passar un any i van descobrir on la gata tenia amagatel cau. És va anar fent més vella i al cap d’uns dies la van trobar al mig del carrer morta d’un cop de garrot entre les orelles que l’hi havia donat el vigilant. Aloma havia sortit a Barcelona a comprar unes cortines. Va agafar el tren per anar a la Plaça Catalunya. Les parades estaven atapeïdes de flors de tots els colors. Li va venir al pensament la historia del paleta que els hi va arreglar lesgoteres. Avanç de anar a per les cortines, es va comprar un vestit transparent amb ratlles blanques i blaves. Quan va tornar a passar per la Plaça Catalunya, hi van fer una manifestació. Després d’això, Aloma va comprar un llibre en un quiosc i uns altres per en Daniel. Després, va anar a buscar el tren per tornar a casa, però se’n va recordar de que no portava el paquet de les cortines, estavaen el quiosc. A continuació, va anar al quiosc i va preguntar si havien trobat un paquet. Quan el va recuperar, no tenia prous diners (passetes en aquells temps) per tornar a casa amb tren, així que va haver de tornar caminant. en mig del camí, va començar a ploure i un cotxe que passava per allà, la va esquitxar tota de dalt a baix. Quan va arribar a casa, Anna i Joan van preguntar-li a on haviaanat i que feia tan mullada, ella els hi va respondre que els respondria les preguntes quan es canvies de roba. Abans de pujar les escales per canviar-se, Anna li digué que les cortines quedarien millor a l’habitació del seu germà.

Capítol 2

Aloma va sentir els cops de puny a la paret de cada matí d’en Daniel, que l’avisaven de que ja podia anar a vestir-lo. Aloma va acostar-se a lafinestra de la seva habitació i va recordar la família tan pobre que vivia a la casa abandonada del davant. Aviat arribaria Robert, el germà d’Anna. Aloma havia somiat en aquell gat blanc, mort. Després va anar al bany per banyar en Daniel, i a continuació, s’hi banyaria ella. Aquell Abril era una mica fred, va pensar Aloma. Daniel no podia anar a l’escola perquè no guanyaven prous diners per poderpagar-la. Aloma va començar a fer unes cortines per l’habitació del seu cunyat quan ell arribes. Quan varen acabar-les van començar a preparar el sopar. Aloma va anar a la seva habitació per reflexionar.







Capítol 3

El cunyat d’Aloma, el germà d’Anna, arribaria aquell matí en vaixell des de Amèrica. Ella i Joan van anar a buscar-lo al port. M’entres estaven al tren, Joan va explicar-lia Aloma un projecte sobre vendre la casa i viure en un pis. A Aloma no li va semblar bé de vendre la casa on ella havia viscut gairebé tota la vida. Ella va recordar el testament del seu pare quan ell només tenia dos fills. Després d’arribar a la parada de tren van demanar un taxi. Quan van arribar al port, van esperar el vaixell del seu cunyat. Quan va arribar el anomenat vaixell, Aloma varecordar uns versos que va aprendre. Van estar molt atents quan el vaixell va atracar, hi havia tanta gent al port esperant els seus amics, familiars... que era molt difícil reconèixer el germà d’Anna. De cop, Joan va agafar-li el braç i li va dir: - Aquest es el germà d’Anna -.

Capítol 4

Quan Aloma va veure el germà d’Anna no va agradar-li gens, tenia un posat trist, però quan se’l va mirar demés aprop tenia els ulls brillants. Robert havia de passar la duana i van anar fins a la caseta. Daniel la deuria trobar a faltar, però a la tarda tampoc podria jugar amb ell perquè tenien convidats a casa, els veïns, que es delien per conèixer el germà d’Anna. Desprès de passar la duana, van cridar un taxi i els nois que portaven les maletes van ficar-les a darrere. Robert va dir que Barcelona...