ALOMA

ALOMA




ÍNDEX
1.CONTEXt - pàgina3
2.TEXT: FORMA I CONTINGUT
TEMA I SUBTEMES - pàgina 4
ARGUMENT - pàgina 4
ESTRUCTURA - pàgina 5
NARRADOR - pàgina 5
PERSONATGES - pàgina 6
TEMPS I ESPAI - pàgina 6
ESTIL - pàgina 7
3.VALORACIÓ PERSONAL - pàgina 7




1.CONTEXT
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és una de les novel·listes més significatives del segleXX. Va nàixer al barri de Sant Gervasi. Era filla única d’un matrimoni aficionat al teatre i només va anar a escola fins als set anys. Després, va ser a casa, on es respirava un ambient bohemi i on els diners no entraven amb gaire regularitat, on va rebre formació. Durant la Segona República, l’escriptora es va implicar de ple en la dinàmica cultural del moment. Va començar a publicar en els diaris.Durant la dècada dels trenta, Rodoreda va fer entrevistes per a ‘Clarisme’, va publicar contes i, paral·lelament, es va donar a conèixer com a novel·lista amb Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia de la vida d’un home (1934), Crim(1936) i Aloma (1938, Premi Crexells 1937). En aquestes primeres creacions, es notava la influència de la novel·la psicològica. Quan vaesclatar la Guerra Civil, va participar en les activitats culturals que organitzava el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, en particular, per la recentment creada Institució de les Lletres Catalanes. Caiguda Barcelona a les mans de l’exèrcit franquista, es va exiliar amb altres escriptors a Roissy en Brie. Poc després, quan els soldats nazis van entrar a París, va marxar, ambel crític Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat), a Llemotges i es va instal·lar a Bordeus. Durant aquesta època, va escriure alguns dels relats que reuniria a Vint-i-dos contes (1958), va redactar Isabel i Maria, una novel·la inacabada que no seria publicada fins després de la seva mort, el 1991, va pintar aquarel·les i aiguades i va escriure poesia. El 1949 va participar als Jocs Florals de laLlengua Catalana i va ser nomenada Mestra en Gai Saber. El 1954, Rodoreda es va traslladar a viure a Ginebra, Aquesta època, va ser la de més fertilitat creativa. A Ginebra va trobar el temps necessari per dur a terme els projectes més ambiciosos: La plaça del Diamant (1962) i La mort i la primavera, que no va acabar i que no seria publicada fins al 1986. La publicació i l’èxit de La plaça delDiamant són un punt d’inflexió en la trajectòria de Mercè. D’una banda, li va servir d’estímul per continuar escrivint novel·la; de l’altra, va ser l’inici d’una relació fructuosa amb l’editor de La plaça del Diamant, l’escriptor i director d’El Club dels Novel·listes, Joan Sales, que, juntament amb Obiols, esdevindria el seu mentor literari. Al mateix temps, l’autora va revisar una de les novel·lesde preguerra, Aloma, publicada, en una edició modificada, el 1969.
El 1972, després de la mort d’Obiols, Rodoreda va decidir tornar definitivament a Barcelona. Cada vegada l’atreien més els ambients de naturaleses esponeroses i, el 1978, l’escriptora es va instal·lar en una casa que s’havia fet construir a Romanyà de la Selva, a la província de Girona. Quan va tornar ja era una figura reconegudade les lletres catalanes i, finalment, va obtenir el reconeixement oficial, que va culminar amb la concessió, el 1981, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
En 1938, en plena guerra, va publicar Aloma. En ella destaca ja la utilització de símbols poètics, una de les seves constants: especialment aquí la flor, que evoca la caducitat de la vida i, en el context del relat, representa lainfància i la felicitat. Aloma apunta ja algunes constants de la seva producció: atenció preferent al món femení i inclinació cap a una novel·la psicològica amb tons poètics i simbòlics.
Les circumstàncies històriques de la novel·la és la revolució d'octubre de 1934 i la declaració d'independència de l'Estat Català. La ‘Llei de Contractes de Conreu’ va provocar l'enfrontament entre el govern espanyol...