Aloma




ALOMA, de Mercè Rodoreda

1. Aloma i mercè Rodoreda
En la novel·la apareixen aspectes autobiogràfics de la seva autora, Mercè Rodoreda.
Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona, en el barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. Aquest barri és molt semblant al barri en el que viu Aloma: ple de casetes amb jardí i de carrers estrets.
El seu avi va ser molt important per a ella, ja queli va transmetre el seu amor per la llengua i la literatura i les flors. Això també es reflecteix en «Aloma», ja que és l'avi qui escull el nom de la protagonista, i les flors són un dels símbols d'aquesta novel·la.
Mercè Rodoreda es va casar molt jove, amb un oncle matern arribat d'Amèrica i catorze anys més gran que ella amb qui tingué el seu únic fill. Aloma té relacions molt jove amb un onclearribat d'Amèrica molt més gran que ella i la deixa embarassada. Les seves històries s'assemblen molt excepte en el fet de que Mercè Rodoreda es casa i el seu personatge no.


2. L'evolució d'Aloma

Al principi de la història, Aloma és una adolescent, que encara no ha madurat: vergonyosa, distreta, que somia desperta i li envia cartes al seu estimat imaginari. Amb l'arribada del Robertintenta fer veure que és més madura, més gran, però tot i així segueix sent insegura («Què et sembla –li va preguntar Robert. Va pensar que si deia que li agradava la prendria per una criatura. –Què vols que et digui...»). A més amb ell se sent incòmoda («Hauria de dir-li alguna cosa perquè vegi m'ha agradat de sortir amb ell. Però no sabia com començar»).
El primer petó amb ell el descriu com a llargi dolorós. Després d'això, s'eviten, i els moments junts són incòmodes. Ella està perduda, i els sentiments se li barregen. Quan ella perd la virginitat, ho descriu com horrorós. Diu que «va ser com si es despertés i va sentir una angúnia de mort», i el dia següent es fa llàstima i fàstic a si mateixa. Però tot i així, continuen fent l'amor. Tot i que han dormit junts, ella encara té vergonya, ité por que la pugui considerar una nena. Ella només li fa cas i no li diu gairebé res, ni el que pensa, ni com se sent.
A partir d'aquí, van passant una sèrie de fets que la van tornant més forta i valenta. La mort de nen, que representa la seva infantesa, la ficada de pota d'en Joan i sobretot, el seu embaràs. Aloma comença a fer-se càrrec de tot, ja que Anna queda aclaparada per la mort del seufill, i Joan mai és a casa. Quan sap que està embarassada i Robert se'n va, pren la decisió de no dir-li res a ni ell ni a ningú, i de tirar cap endavant malgrat les dificultats que tindria. («Havia de ser valenta. Una veu petita diria: mare»)


3. Personatges

a) Descriu Anna, Joan, Robert i Coral

Anna: És una persona malhumorada, pesada, pessimista, apàtica, egoista... Tot l'amoïna i lamareja. No està gaire pel seu fill, i aquest estima més a Aloma que a sa mare. Al principi Aloma no la pot aguantar, però després sabem que han sigut les aventures de Joan que l'han tornada així.

Joan: És distret i a vegades està malhumorat. Es casa amb l'Anna, però té vàries aventures amb altres dones, una amb la Coral. Quan mor el seu germà gran, és ell qui s'ha de fer càrrec de la família,però és incapaç, i els porta a la ruïna. S'han de vendre la casa i marxar a un pis.

Robert: No és gaire guapo. Aloma el descriu com pàl·lid, amb la mirada febrosa i baix. No se sap gaire de la seva vida a Amèrica. Rep cartes d'una dona que podria ser la seva amant, novia, o esposa, i per això decideix tornar-hi. Coqueteja amb la Coral però després es queda amb l'Aloma. Realment no se sapgairebé res sobre els seus sentiments i pensaments.

Coral: Aloma l'enveja. Ella és tot allò que Aloma no és: fina però descarada, graciosa, segura, i coqueteja amb tots els homes. S'aprofita dels homes i viu d'ells. Quan Joan li regala l'anell, se'l queda i no els hi torna, encara que ells estiguin arruïnats.


b) Compara:

- Anna i Coral: Es diferencien principalment per la seva relació amb...