aloma

 
 
ALOMA (Mercè Rodoreda)

Noelia Morales 4rt B

 
 
 
 
Aloma, un llibre autobiografic de Mercé Rodoreda. En aquet treball es profunditzará en la 
obra, redactada inicialment en el 1938 i modelada al 1969 donant la versió definitiva. 
 
En primer moment cal dir lìmportáncia de Mercé Rodoreda i Gurguí en la literatura catalana del seu temps, Així dons, va neixer al 10 d’octubre de 1908, vivia en un barri 
familiar que la va impulsar al mon de la literatura, als 20 anys, es va casar amb el seu 
oncle que venia d’America i un any després té un fill. Als seus 29 anys d’edat, li succeix 
un fet important per a ella, entra al liceo, dirigit per Delfí Dalmao, que li dona l’empenta a 
la cultura. Al any següent, publica les seves primeres obres: [ Sóc una dona bonrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dic de la vida d’un home (1934) i Crim 
(1936)]. 
També a conjunt amb la seva carrera literaria, escriu una obra de teatre, alguns contes 
per nens i altres per adults, publicats en alguns diaris, a constància d’aixó guanya 
diversos premis, a més a més, a traves del setmanari (clerisme), activa un compromis cultural i plantejament literaris, d’acord amb l’actualitat d’aquella època, també comença a 
formar part del cercle d’escriptors d’edició proa i froma part del club dels Novelistes. 
Malgrat de tot el que ha aconseguit, al gener de 1939, d’avant de l’entrada de tropes 
franquistes a Barcelona, es veu obligada a anar­se a França. Durant aquet periode es 
separa del seu marit, deixa a la seva família i allá comença una relació amb el critic Joan Prar, que per mala sort, les enxampa la segona guerra mundial. Rodoreda ha de fugit de 
la ocupaciñoAlemana i es refugia cosint. a pesar de tot, Mercé segueix escribint. Al 1954, 
recobra la seva carrera literaria, instalada a cainebre, produeix moltes obres, aconsegueix 
nombrosos premis i cinc llibres que són els causants de la seva dècada prodigiosa:[ vint­i­dos contes (1958), la plaça de Diavant (1962) el carrer de les canàlies (1966), Jordi 
vora del mar (1967) i la meva Cristina i altres contes (1967)]. 
A l’any 1973, torna a catalunya, on va a Romanya de la Selva, obté un reconeixement 
institucional definitiu, premi d’honor de les lletres Catalanes de 1980. Fatidicament, el 13 
d’abril de 1983, mor a causa d’un càncer, tots els drets i fons personals fou a parar a la 
IEC ( Intituts d’Estudis Catalans). 
 Parlant del titol del llibre i del seu significat con a segon lloc, cal renombrar que pot ser 
una novela autobiogràfica, peró mirant l’escrit, está visualitzat desde el punt de vista d’una 
noia de 18 anys, anomenada Alome, al llarg de la novela explica com es sent i tal qual 
com s’expresa, el llibre es sumergeix en deins dels seus pensaments, aixó li dona nom. També es pot dir que el llibre té un tema remarcat a cada capítol de l’obram així dons el 
tema del llibre pot ser, la vida de Aloms i els seus moments durs d’una part de la seva 
vida. 
 
Per l’altre banda amb l’argument del llibre breument explict, tracta sobre Aloma, una noia 
que es veu enfonsada en el sentiment de perdua de familiars querits com, el seu germa i 
els seus pares, explica que a causa d’aixó, viu amb el seu germá Joan, junt amb la seva cunyada i el seu nevot Daniel. Al llarg d’un temps reben la visita del germá de la seva 

 
 
ALOMA (Mercè Rodoreda)

Noelia Morales 4rt B

cunyada, Robert, del qual s’enamora i experimenta uns sentiments no trobats fins l’hora, 
conjunt amb la recent perdua de Daniel, a partir de tot aixó no s’ho veu amb moltes ganas 
de la seva vida, també a causa de tot el que s’enasabenta sobre Robert, sobre l’amor del seu germá joan i la situació economica que fa que s’enbagin de la casa on ella habia 
crescut. Aixó provoca un efonçament i reprimendas per part de la seva cunyada per 
asabentarse de que estaba enbaraçada de Robert. 
 
A consegüent, reflexa el caracter d’Aloma, com una dona lluitadora peró amb greus ...