Alome e blenquerne

Blanquerna se llevava a la mitja nit, e obria les finestres de la cel•la per ço que veés lo cel e les estrelles, e començava sa oració com més devotament podia, per tal que tota sa ànima fos amb Déue que sos ulls fossen en llàgrimes e en plors. Quan Blanquerna havia contemplat e plorant llargament fins a les maitines, entrava a l’església e sonava les maitines, e el diaca venia que li ajudava adir les maitines. Després l’alba cantava la missa. Quan havia cantada la missa, Blanquerna deia algunes paraules de Déu al diaca per tal que l’enamoràs de Déu, e ambdós parlaven de Déu e de ses obres,e ploraven ensems per la gran devoció que havia en les paraules que deien. Aprés estes paraules lo diaca entrava en l’hort e treballava en algunes coses, e Blanquerna eixia de l’església e recreavasa ànima del treball que havia sostingut sa persona, e mirava los munts e els plans per tal que alguna recreació hagués. Blanquerna se llevava a la mitja nit,e obria les finestres de la cel•la per ço que veés lo cel e les estrelles, e començava sa oració com més devotament podia, per tal que tota sa ànima fos amb Déu e que sos ulls fossen en llàgrimes e enplors. Quan Blanquerna havia contemplat e plorant llargament fins a les maitines, entrava a l’església e sonava les maitines, e el diaca venia que li ajudava a dir les maitines. Després l’albacantava la missa. Quan havia cantada la missa, Blanquerna deia algunes paraules de Déu al diaca per tal que l’enamoràs de Déu, e ambdós parlaven de Déu e de ses obres, e ploraven ensems per la gran devocióque havia en les paraules que deien. Aprés estes paraules lo diaca entrava en l’hort e treballava en algunes coses, e Blanquerna eixia de l’església e recreava sa ànima del treball que havia sostingutsa persona, e mirava los munts e els plans per tal que alguna recreació hagués. Blanquerna se llevava a la mitja nit, e obria les finestres de la cel•la...