Alpí

L’Alpi era un cérvol que va arribar a Alp quan tenia uns 6 messos. El van portar d’una reserva cordovesa l’any 1958 amb cinc femelles per repoblar el bosc de la muntanya del municipi. Un diad’entrada al hivern, van trobar l’animal ferit i el van baixar a cap Pescalet per guarir-lo. La recuperació durà tot l’hivern. Per això l’Alpi va aconseguir aclimatar-se al poble i es va estalviar més d’un diade fred i de neu.
Quan ja va estar del tot bé, el tornaren al bosc amb les seves companyes, però cada vespre baixava tot sol a dormir a cal Pascalet. D’aquesta manera, a poc a poc es va anarconvertint en un element més del paisatge d’Alp. Anava al casino, a l'estació de tren; jugava amb els nens, empaitava les senalles de les dones... i, sobretot, va fer un gran amic: el secretari del’ajuntament, el senyor Josep Bassols, al qual visitava cada dia i de qui solia rebre llet i menjar.
La relació entre l’Alpi i el senyor Bassols va arribar a ser molt intensa. Però el senyor Bassols es va morir.L’Alpi va anar a casa seva i el va voler acompanyar fins el cementiri. Ningú no li ho va poder privar. La mort del seu millor amic fou un cop molt dur per al cérvol.
Un dia un ban de l’ajuntament vaprohibir que la gent li donés menjar. Algú li havia gastat bromes pesades, a l’Alpi, i li havien donat pedres embolicades o burilles enceses. L’animal, com era de suposar, va reaccionar de maneraviolenta. Des de aquell moment, el veterinari es va ocupar de la seva alimentació.
A la tardor següent, l’Alpi va entrar en zel. Per aquest motiu va atacar més d’un excursionista per la muntanya deMoixeró. L’escriptor Estanislau Torres, en el seu llibre El Pirineu, explica amb tota mena de detalls el atac de “l’Alpi” –com l’anomena en el relat- al coll de jou, on ell i la seva colla es van haver deprotegir amb les motxilles davant les banyes de l’animal, i de la por que aquests van passar mentre baixaven per Fontllebrera.
Fets com aquest, sovint exagerats i engreixats amb trets...