Alta Edad Media

Vito Fumagali: Cuando el cielo se oscurece: La vida en la Edad Media, Madrid, Ed. Nerea
CONCEPTE DE L’EDAT MITJANA
L’expressió de l’Edat Mitjana és relativa. Només ens diu que està entre dos èpoques, l’edat Mitjana no és Medieval. Prové de la religió. A partir del segle XI es van viure moment apocalíptics provinents del cristianisme, per exemple, les croades. Si l’antiga llei havia acabatamb l’encarnació de Crist doncs l’època que vivien els cristians eren una època intermèdia entre l’Antigament llei/Antic testament i un futur apocalíptic en el regne de Déu. Però realment l’expressió Edat Mitjana en el sentit pràctic no prové d’ahí, ja que apareix en l’Humanisme/cultura humanístic que té la seua explosió màxima en el segle XVI. Cal saber que l’humanisme es basaran per a nombraraquesta època així en l’home i no en la religió. Ells entenien el regne de l’esperit la seua època (època de restauració de l’època grecoromana), i ells havien fet aquesta restauració gràcies a que va hi haure gent en l’època medieval que s’havia molestat en traslladar aquests escrits. Els humanistes consideraven que la destrucció de l’imperi romà havia sigut una obra bàrbara, jutjavendespectivament l’època medieval i com a un període fosc i de transició, el qual l’únic mèrit que té és connectar l’època clàssica amb l’època moderna on ressorgeix la saviesa. Els humanistes parlen d’una MEDIA AETAS (Edat Mitjana) o de MEDIA TEMPESTAS (Període Mig). En açò també està relacionat amb el cultiu d’un llatí bo dels humanistes en contra d’un llatí barbar de la gent de l’època medieval. Encara queells sabien que l’Època Mitjana havia transcrit els textos clàssics, així i tot ells el consideraven com n època de foscor. Puix aquesta descripció que en un principi havia paregut en un to despectiu
EL concepte d’Època Medieval apareix al segle XVII CR. Keller era professor de la universitat de Halle i és autor d’una tesis històrica Historis Medii Aevi i ja sona idea del que volia parlar. Kellerentén que hi ha una història medieval que és continuadora d’una Història Antiqua que tractaria principalment de Roma i Grècia i va succeït per una Historia Nova. Ell posa ja unes fronteres que són més o menys les que utilitzàvem avui. Per a ell l’època Medieval comença en el regnat de Constantí (337) i l’acabament de l’edat medieval en la conquesta de Constantinoble pels turcs (1453). EN un primermoment aquesta proposta no va tindre ressò però va ser un historiador alemany anomenat J. CR. Gatterer el qual va proposar al segle XVII la mateixa proposta que Keller, però retocant els límits fent que comença l’època Medieval en l’any 436 (Desaparició del Imperi Romà d’Occident) i acabant en el descobriment d’Amèrica en 1492 o bé en 1517 l’any en el que comença el Luteranisme. A partir d’ací jaes comença a acceptar aquesta partició en tres èpoques en les universitats. El segle XIX és l’època en el que es consagra completament la tripartició en el romanticisme. En aquesta època la valoració de l’Edat Mitjana canvia radicalment ja que comença a adorar-se i dient que és meravellosa. Açò és provocat pel que segle XIX és el segle de la Història i ara la Història comença a tindre poder en launiversitat i més que poder es comença a ensenyar Història, ja que fins ara només s’ensenyava Història Antiga i Història de la religió. I en aquest segle XVII s’introdueix la Història Universal. També cal dir que la època del segle XIX és l’època de la unificació dels països actuals. Tot açò fomenta l’estudi de la Història, la qual cosa comporta que grans historiadors inclús arriben a serpresidents, a més es fan grans tesis i en definitiva és té una gran estima cara a aquesta ciència. Però la concepció de la Història tripartida no és ben rebuda ja que dient que no és gens rigorós, ja que això suposaria acceptar que tots els països del món han canviat en les èpoques que es diu i que tots els països tenen la mateixa evolució, a més també s’acceptaria que tot canvia a partir de girs...