Alta Edat Mitjana



“Concepcions del temps i del poder, arquetipus i conflicte a l’Alta Edat Mitjana”.

Per poder parlar de les concepcions del temps i del poder, arquetipus i conflicte a l’Alta Edat mitjana(s.VI-XII) hem d’explicar primer l’estructura mental que basteix aquestes concepcions: la trifuncionalitat indoeuropea.
La trifuncionalitat és revesteix d’ideologia dels tres ordres en l’Edat Mitjana iés el model mental dominant en aquest període de temps, és reformulada pels bisbes Aldaberó de Laon i Gerard de Cambrai amb la finalitat de consolidar un poder monàrquic vacil·lant a la França deprincipi del s.XI.
La ideologia dels tres ordres presenta una divisió de la societat cristiana en tres categories: Els oratore (eclesiàstics), els bellatore (nobles i cavallers) i els laboratores(camperols). Tots tres ordres són interdependents i necessaris per al manteniment i bon funcionament de la societat cristiana, de l'ordre establert per Déu. Els eclesiàstics tenen la funció de transmetre laparaula de Déu, són els únics interlocutors entre el cel i la terra; els cavallers han de protegir aquest ordre creat i els camperols han de mantenir els altres dos ordres perquè puguin acomplir lesseves missions. Un ordre social desigual que és el model de societat ideal de l’Edat Mitjana.
Aquesta ideologia del tres ordres va lligada a unes concepcions del temps que tendeixen a la regressió,a un retorn a un temps cíclic característic del discurs mític. Com s’arriba a aquesta regressió? Amb l’inici de l’Alta Edat Mitjana observem que conviuen en la societat per un costat les concepcionsdel temps lineal i històric pròpies del discurs monoteista i per una altra banda el temps lineal (factual i causal) del discurs lògic; aquestes concepcions no sumen entre elles perquè pertanyen aesferes diferents, predominant el discurs monoteista i sent arraconat el discurs lògic. Aquest predomini es basa en l’eclosió del cristianisme com religió oficial (i única) de l’Imperi romà i després...