Altletisme

INTRODUCCIÓ DE L'ATLETISME

L' atletisme, és esport de competició que abasta un gran nombre de proves que poden tenir lloc en pista coberta o a l'aire lliure. Les principals disciplines de l'atletisme poden enquadrar-se en les següents categories: carreres, marxa, llançaments i salts. Les carreres, que constituïxen la major part de les proves atlètiques, varien des dels 50 m llisos (que té llocen pista coberta) fins a la carrera de marató, que cobreix 42,195 quilòmetres. En Estats Units i Gran Bretanya les distàncies s'expressaven en milles, però, des de 1976, per a rècords oficials, només es reconeixen distàncies mètriques (excepte per a la carrera de la milla). En Europa i en els Jocs Olímpics, les distàncies s'han expressat sempre en metres. L'atletisme és l'esport olímpic perexcel•lència així com el qual mes expectació té en les olimpíades, les seves proves es realitzen en l'estadi olímpic i algunes d'elles anés del. Antigament les proves d'atletisme es realitzaven en les primeres jornades dels jocs però actualment es disputen en els últims 8 dies, fent coincidir el final de la marató amb la cerimònia de clausura. El programa olímpic d'aquest esport consisteix en lessegüents proves: velocitat, salt, combinada, circuit i llançament, en total es disputen 24 proves masculines i 20 femenines, en l'atletisme actualment no existeix un limiti de participants com en altres esports. Les reunions d'atletisme a l'aire lliure se celebren generalment en un estadi en l'espai del qual central es troba una pista, el pis de la qual és de cendra, argila o material sintètic. Lalongitud habitual de la pista és de 400 m, té forma ovalada, amb dues rectes i dues corbes. La majoria dels llançaments i salts (denominades proves de camp) tenen lloc en la zona compresa en l'interior de l'oval. Hi ha disciplines especials, com el decatló (exclusivament masculina), que consisteix en cinc proves de pista i cinc de camp, i l'heptatló (només femenina), que consta de quatre proves de camp itres carreres.

PROBES D'ATLETISME
CARRERES:
CARRERES DE VELOCITAT
CARRERES DE MIGFONS
CARRERES DE FONS
TANQUES
CARRERES D'OBSTACLES
MARXA
SALTS:
ALTURA
LONGITUD
SALT DE PERXA
TRIPLE SALT
LLANÇAMENTS:
LLANÇAMENT DE PES
LLANÇAMENT DE DISC
LLANÇAMENT DE MARTELL
LLANÇAMENT DE JAVELINA
DECATLÓ I HEPTATLÓ

CARRERES

Les carreres més curtes són les de velocitat,que es corren en pista coberta i sobre distàncies de 50 i 60 m. A l'aire lliure però, sobre 100, 200 i 400 m.
En aquest tipus de carreres, l'atleta s'ajup en la línia de sortida, i al so del tir es llança a la pista i corre a la màxima velocitat cap a la línia de meta, sent fonamental una sortida ràpida. Els corredors arriben a la tracció situant els peus sobre uns blocs especials de metall oplàstic cridats estreps, dissenyats especialment per a subjectar al corredor i que estan col•locats just darrere de la línia de sortida. Les característiques principals d'un estil eficient per a carreres de velocitat comprèn una bona elevació de genolls, moviments lliures de braços i un angle de penetració del cos d'uns 25 graus.

EXERCICI: Posició de sortida i sortir ràpidament fent un espring,fent carreres els uns amb els altres.

CARRERES DE MIGFONS
Són aquelles que cobreixen entre 600 i 3000 m. Les més populars són les de 800m., 1.500 m. i 3.000 m. Els competidors en carreres de mitja distància han de regular la seva velocitat curosament per a evitar quedar-se exhausts; alguns canvien de ritme diverses vegades durant la prova mentre que uns altres mantenen el mateix durant tota laprova. La forma de córrer més apropiada difereix de la utilitzada en les carreres de velocitat. L'acció de genolls és molt menys pronunciada, la passa és més curta i l'angle del cos cap a davant és menys acusat.
EXERCICI: És un exercici de coordinació, completar la distància de la carrera amb una pilota als peus.

CARRERES DE FONS
Les carreres per sobre de 3.000 m. es consideren proves...