Alzeheimer
Páginas: 9 (2148 palabras)
Publicado: 28 de febrero de 2013
ALZHEIMER
L'alzheimer, és una malaltia incurable, degenerativa i terminal; és la demència més comuna. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer a l'any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d'aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es podendonar força abans.
Malgrat que la causa d'aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l'edat o causes de l'estrès .En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment.
A mesura que la malaltiaavança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort. El pronòstic individual és difícil d'assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L'Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de tempsmentre es desenvolupa, abans d'esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d'aproximadament set anys.
Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell. Els tractaments ques'utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. Per prevenir la malaltia, s'acostumen a recomanar hàbits no invasius o estils de vida, però no hi ha cap evidència ferma de la relació entre les recomanacions i la probabilitat de patir alzheimer. Per exemple, es creu que l'estimulació mental, l'exercici iuna dieta equilibrada ajudarien tant a prevenir com a millorar les condicions un cop s'ha expressat la malaltia.
El transcurs de la malaltia es divideix en quatre etapes, amb models progressius d'impediments cognitius i funcionals:
• Pre-demència, els primers símptomes primers símptomes poden afectar a les activitats quotidianes més complexes. El dèficit que més destaca és la pèrdua dememòria, que s'expressa com una dificultat per recordar fets apresos recentment e incapacitat de retenir nova informació. També resulten simptomàticament significatius els problemes subtils amb funcions executives o d'atenció, de planificar, de flexibilitat i de pensament abstracte o bé deteriorament de la memòria semàntica (recordar el significat de les paraules i poder relacionar conceptes). Tambéés probable d'observar apatia, que acaba sent el símptoma més persistent al llarg del desenvolupament de la malaltia.
• Demència precoç, és freqüent que el diagnòstic definitiu es doni als malalts amb deteriorament de l'aprenentatge i la memòria. En pocs, però, les dificultats amb el llenguatge, les funcions executives, la percepció o l'execució de moviments són més prominents que elsproblemes de memòria. Tot i així, l'alzheimer no afecta a totes les capacitats de la memòria per igual: els fets i els records recents es veuen afectats en major grau que els records antics de la pròpia vida, les dades apreses i la memòria implícita (la memòria de com fer anar el cos per fer coses, com utilitzar una forquilla per menjar..).
Els problemes amb el llenguatge, per altra banda,es caracteritzen principalment per una disminució tant del vocabulari com de la fluïdesa de la parla, la qual cosa implica un empobriment en general del llenguatge oral i escrit; tot i així, quan duu a terme tasques de motricitat fina com escriure, pintar o vestir-se, sol presentar alguna dificultat de coordinació o planificació de moviments; a mesura que la malaltia progressa, els pacients...
L'alzheimer, és una malaltia incurable, degenerativa i terminal; és la demència més comuna. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer a l'any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d'aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es podendonar força abans.
Malgrat que la causa d'aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l'edat o causes de l'estrès .En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment.
A mesura que la malaltiaavança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort. El pronòstic individual és difícil d'assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L'Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de tempsmentre es desenvolupa, abans d'esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d'aproximadament set anys.
Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell. Els tractaments ques'utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. Per prevenir la malaltia, s'acostumen a recomanar hàbits no invasius o estils de vida, però no hi ha cap evidència ferma de la relació entre les recomanacions i la probabilitat de patir alzheimer. Per exemple, es creu que l'estimulació mental, l'exercici iuna dieta equilibrada ajudarien tant a prevenir com a millorar les condicions un cop s'ha expressat la malaltia.
El transcurs de la malaltia es divideix en quatre etapes, amb models progressius d'impediments cognitius i funcionals:
• Pre-demència, els primers símptomes primers símptomes poden afectar a les activitats quotidianes més complexes. El dèficit que més destaca és la pèrdua dememòria, que s'expressa com una dificultat per recordar fets apresos recentment e incapacitat de retenir nova informació. També resulten simptomàticament significatius els problemes subtils amb funcions executives o d'atenció, de planificar, de flexibilitat i de pensament abstracte o bé deteriorament de la memòria semàntica (recordar el significat de les paraules i poder relacionar conceptes). Tambéés probable d'observar apatia, que acaba sent el símptoma més persistent al llarg del desenvolupament de la malaltia.
• Demència precoç, és freqüent que el diagnòstic definitiu es doni als malalts amb deteriorament de l'aprenentatge i la memòria. En pocs, però, les dificultats amb el llenguatge, les funcions executives, la percepció o l'execució de moviments són més prominents que elsproblemes de memòria. Tot i així, l'alzheimer no afecta a totes les capacitats de la memòria per igual: els fets i els records recents es veuen afectats en major grau que els records antics de la pròpia vida, les dades apreses i la memòria implícita (la memòria de com fer anar el cos per fer coses, com utilitzar una forquilla per menjar..).
Els problemes amb el llenguatge, per altra banda,es caracteritzen principalment per una disminució tant del vocabulari com de la fluïdesa de la parla, la qual cosa implica un empobriment en general del llenguatge oral i escrit; tot i així, quan duu a terme tasques de motricitat fina com escriure, pintar o vestir-se, sol presentar alguna dificultat de coordinació o planificació de moviments; a mesura que la malaltia progressa, els pacients...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.