Alzheimer

L’ ALZHEIMER

QUÈ ÉS?
L’Alzheimer és una de les formes més comunes de demència, és incurable, terminal i es caracteritza per una pèrdua progressiva de la memòria i altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s’atrofien. Després del diagnòstic, el pacient acostuma a viure una mitja de 10 anys, tot i que aquesta xifra varia moltdepenent de cada cas.

SÍMPTOMES D’ALARMA
De vegades els símptomes inicials no es noten fins que la malaltia evoluciona una mica ja que es poden confondre amb algunes de les conseqüències de la vellesa o de l’estrès del pacient. Un cop la malaltia s’ha desenvolupat i segueix el seu progrés, apareixen símptomes més greus com l’agressió.
Els símptomes més comuns que ens poden fer pensar en lapresència de l’Alzheimer són:

* Pèrdua de memòria. El pacient comença a oblidar-se de les coses que acaba de fer. Aquest sol ser conscient dels seus oblits tot i que, a vegades, intenta dissimular-ho.

* Dificultats per realitzar tasques habituals.

* Problemes amb el llenguatge, és a dir, dificultats per trobar les paraules correctes per expressar-se.

* Desorientació en eltemps i l’espai.

* Disminució de la capacitat de prendre decisions adequades. En ocasions prenen decisions incorrectes sobre la roba que han de posar-se en funció del temps que fa, o els diners que han de pagar.

* Problemes amb el pensament abstracte, com per exemple, perden la seva capacitat de fer càlculs.

* Col·locació d’objectes en llocs absurds.

* Canvis d’humor ide comportament sense cap motiu aparent.

* Manca d’atenció i aïllament.

EPIDEMIOLOGIA
Tot i que la malaltia de l’Azheimer està present a tot el món, existeixen molts més casos en els països del primer món que en els menys desenvolupats, ja que la malaltia sol aparèixer a persones d’edat avançada i en les regions més pobres l’esperança de vida és més curta. A més, s’han detectat méscasos de mal d’Alzheimer en pacients femenins ja que les dones, en general, acostumen a viure més anys.

CAUSES
Des del punt de vista bioquímic, la malaltia està associada a una disminució dels nivells d’acetilcolina en el cervell (una substància que s’encarrega d’enviar senyals d’una neurona a una altra i que és fonamental per aprendre i memoritzar).
Avui en dia no se sap del cert quina és lacausa la malaltia, però es creu que els dos factors de risc més importants són l’edat i la genètica.
La gran majoria dels pacients tenen o han tingut algun familiar amb aquesta malaltia.
La incidència augmenta amb l’edat, de forma que la probabilitat de partir la malaltia es duplica cada 5 anys a partir dels 65.
Només en menys d’un 10% dels casos l’Alzheimer apareix abans dels 60 anys com aconseqüència de mutacions, és a dir, canvis aleatoris en l’ADN.

FASES DE LA MALALTIA

FASE INICIAL
En aquesta primera fase de la malaltia, els símptomes són lleus i poden passar desapercebuts. Ocasionalment, al pacient se li obliden algunes coses recents o pot perdre’s. També té algunes dificultats en dur a terme algunes activitats quotidianes com escriure, dibuixar, etc.
De seguida que algúde l’entorn pròxim al pacient pensa que pot existir aquesta malaltia (ja que al principi el pacient no n’és conscient), cal anar al metge perquè aquest elabori un diagnòstic. En cas que es comprovi que el pacient té l’Alzheimer, cal informar tant als familiars com al pacient de les conseqüències que comportarà la malaltia perquè es puguin anar prenent decisions sobre el futur com per exemplel’escriptura del testament vital.

FASE INTERMITJA
El pacient comença a ser més dependent i necessita ajuda per vestir-se, dutxar-se, menjar, etc. Es poden mantenir conversacions superficials utilitzant un vocabulari simple, tot i que el malalt té problemes per relacionar paraules, per repetir sèries de mots, per fer càlculs senzills o per llegir l’hora.
A mesura que la malaltia avança, el...