Alzheimer

Alzheimer
Introducció:
Etilogía:
La ciència no ha investigat suficient com per saber quin és el veritable causant d’aquesta malaltia, normalment es presenta en persones amb una edat propera als 65 anys.

Prodroms:

Son les primeres manifestacions de la malaltia solen ser poc clares.

-Presencia de plaques senils amb proteïna B

-Mort neuronal mes marcada al hipocam,escorçafrontal,parietal i temporal anterior,amígdala i el sistema d `olfacte

-Deficit col•linergic en l`escorça i en l`hipotalam provocat per una perdua important de cél•lules colinergiques.

Signes:
Dificultat per recordar qualsevol cosa que s’acaba d’aprendre i inhabilitat per adquirir nova informació.
Llenguatge escas i poc fluid, utilitza paralules inadequades.
Desorientació.
Conductes anormals.
Perduad’obgectes

Símptomes:

Què li passa al meu familiar? Els símptomes d'alarma a l'hora de detectar una possible demència són:
- Pèrdues de memòria que afecten significativament el dia a dia de la persona.
- Dificultats per a realitzar tasques familiars (p.e. preparar el menjar).
- Problemes de Llenguatge: oblit i substitució de paraules.
- Desorientació en el temps i l'espai: s'oblida dela data, es perd en llocs habituals.
- Problemes en el maneig dels diners.
- Pèrdua de coses o ubicació en llocs incorrectes: la planxa en la nevera, el rellotge en el sucrer.
- Canvis d'humor.
- Canvis de Personalitat: suspicàcia, temor.
- Pèrdua d'iniciativa.
Pronòstic
Les primeres fases de la demència són difícils de diagnosticar; en general el diagnòstic definitiu no es fa fins que lesdiscapacitats cognitives comprometen les activitats de la vida diària, encara que l’afectat encara pugui viure independentment. A partir d’aquí, la demència progressa des d’aquests lleugers problemes cognitius com la pèrdua de memòria, passant per problemes tant congitius com no-cognitius, fins que arriba a eliminar tota possibilitat de vida independent.
L’esperança de vida dels pacients ésreduïda; d’uns 16 anys aproximadament per als que segueixen un diagnòstic pautat i correcte. Menys del 3% dels malalts viuen més de 14 anys. Les característiques de la malaltia que estan significativament associades amb una supervivència reduïda solen ser l’augment sever de les discapacitats cognitives, la disminució dels nivells funcionals, l’historial de caigudes i debilitat òssea, alteracions enl’examen neurològic, etc. Però hi ha altres malalties com problemes cardiovasculars, diabetis o abús de l’alcohol al llarg de la vida que també es veuen relacionades amb l’escurçament de les probabilitats de supervivència. Mentre que es pot establir, de forma general, que com se més jove es manifesta la malaltia més anys es poden sobreviure, aquesta esperança es veu dràsticament reduïda quan es comparaamb la població sana. A més, els homes tenen un pronòstic menys favorable de sobreviure que les dones.
La demència és la causa subjacent de mort en el 70% dels casos. Per altra banda, la pneumònia i la deshidratació són les causes immediates més freqüents, mentre que el càncer és una causa de mort menys freqüent que en la població en general.

Diagnòstic
El diagnòstic es basa primer en lahistòria i l'observació clínica. Durant una sèrie de setmanes o mesos es realitzen proves de memòria i de funcionament intel•lectual. També es realitzen anàlisi de sang i escàner per a descartar diagnòstics alternatius. No existeix un test pre mortem per a diagnosticar concluyentemente l'alzhéimer. S'ha aconseguit aproximar la certesa del diagnòstic a un 85%, però el diagnòstic definitiu ha de fer-seamb proves sobre teixit cerebral, generalment en l'autòpsia . Les proves d'imatge cerebral poden mostrar (sense seguretat) diferents signes que existeix una demència, però no de quin es tracta. Per tant, el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer es basa en la presència de certes característiques neurológicas i neuropsicológicas i en l'absència d'un diagnòstic alternatiu, i es recolza en...