Alzheimer

Des d'un principi es va enfocar aquesta conferència impartida pel Sr. Jordi Camí des d'un punt de vista diferent. Diferent en el sentit d'ésser poc habitual, però no per això menys útil o interessant. Parlaríem de l'envelliment en l'espècie humana i dels reptes biomèdics que es presenten per lluitar-hi, però enfocats com enigmes per nosaltres. Podem dir que una de les conclusions que vàrem podertreure d'aquesta conferència va ésser que encara queda molt camí per recórrer; hi ha infinitats d'aspectes i matisos que no coneixem encara, però és precisament per això que hem de seguir investigant-hi.
Tot just començar l'acte, el Sr. Camí va voler fer una estadística interna per tal de saber quantes persones a la sala tenien avis, quantes tenien besavis i quantes coneixien persones grans ambmalalties del caire de l'alzheimer. A partir d'aquí vam veure que tots els alumnes de 1r i 2n de batxillerat tenien avis, que 5 o 6 alumnes tenien besavis i que 27 o 28 persones tenien familiars o coneguts propers amb malalties degeneratives com pot ésser l'alzheimer. Tenir besavis abans era un fet excepcional, però cada vegada hi ha més gent que en té. L'esperança de vida augmenta (en 150 anyss'ha doblat), i això provocarà un canvi en la proporció de la població d'aquí uns anys.
Una de les causes d'aquest augment de l'esperança de vida és l'evolució de la recerca, que està directament relacionada amb el coneixement. A partir dels anys 20, el sistema sanitari espanyol millora enormement, cosa que ens permet avui en dia tractar malalties infeccioses a partir dels antibiòtics. Aquestdesenvolupament està canviant la percepció de la societat de les malalties.
Tot i aquesta millora, moltes persones es pregunten per què actualment hi ha més morts causades pel càncer, i la resposta que obtenim és ben senzilla: abans la gent moria tan aviat que no arribava a tenir càncer. Malgrat això, avui en dia se'n curen molts de càncers. Abans relacionàvem directament el càncer amb la mort. Apart d'aquest control sobre certes malalties, el sistema sanitari ha adaptat un domini elevat de les transplantacions d'òrgans mitjançant medicaments que inhibeixen el rebuig d'òrgans aliens. Aquest progrés ha convertit la nostra societat amb una societat plena de malalties cròniques; no sabem curar-les, encara, però sí tractar-les.
A diferència de fa uns anys (alta taxa de natalitat, altamortalitat infantil), ara hi ha una natalitat bastant baixa (sobretot a Europa i Amèrica del nord), juntament amb una baixa mortalitat infantil. A causa de l'explosió demogràfica entre els anys 40 i 60, l'anomenat baby boom, d'aquí poc hi haurà una gran quantitat de persones que arribaran a l'edat de jubilació, i això farà que la proporció entre persones i jubilats canviï de manera significant. Aquestprocés d'envelliment de la població pren el nom de transició demogràfica. És per això que cada vegada hi haurà més persones que tindran besavis, cada vegada hi ha més pares i mares que tenen fills jubilats. Això provoca la disminució de gent jove i a la vegada augmenta en proporció la gent que supera els 65 anys. Aquesta proporció la podem veure reflectida en les anomenades piràmides de població,que ens serveixen per veure gràficament les taxes de natalitat i mortalitat.
Vivimos más, ¿vivimos mejor?
És cert que vivim més anys que abans, però, realment val la pena? S'ha de tenir en compte que després de la jubilació, una persona avui en dia encara té 20 o 30 anys per endavant. Podem afirmar que això és favorable? Abans, la jubilació significava que arribava el final de la vida, arasignifica l'inici d'una nova etapa. Amb els anys hem anat millorant la qualitat de vida. Les persones grans, en comptes de quedar-se a casa, surten a passejar i poden participar en diverses activitats organitzades especialment per a ells. Juntament amb la millora del tractament de les malalties, hi apareix el factor de l'adaptació de la societat per a discapacitats; és fàcil moure's per la ciutat amb...